Mireu bullir pertot arreu
el poble sanguinari.
Jesús, a coll portant la creu,
puja el penós Calvari.
Retut, nafrat, sota el feix gros
d'aquella creu pesanta
el martiri dolç inclina el cos
i quasi no s'aguanta.
Empès i endut, és arribat
al cim de la muntanya.
Que sol! Que trist! Que abandonat!
La creu!... Cap més companya!...
J. Ruyra
Pintura de A. Grimmer
No coneixia en Ruyra poeta. Aquí, un gran escriptor d'imatges. Gràcies per portar-lo.
ResponEliminaBon poeta. Ja l'anirem llegint.
EliminaBona Pasqua, Quadern, i a veure si para de ploure!
moltes gràcies pel teu comentari
ResponEliminaÉs que m'ho passo molt bé llegint POSTRES DE MÚSIC, uns contes em fan somriure, d'altres em fan pensar...
EliminaGracies a tú, Jesús!
El coneixia com a narrador i no com a poeta....
ResponEliminaparlant d'una altre cosa ahir vaig visitar una exposició al palau Robert sobre 12 poetes dones ....la mostra consisteix en un esbos biogràfic i un o dos poemes a talls de mostra de cadascuna ....em va agradar molt i em va permetre conèixer i llegir poetes que no havia llegit...te la recomano ....
Bona pasqua!
Ruyra és un bon poeta, però no és troben gaires poemes d'ell a la xarxa, potser per això no és molt coneguda la seva poesia.
EliminaL'exposició de DONES POETES la vaig visitar fa poc - d'allí vaig copiar el poema CONFESSIÒ de Marta Pessarrodona, que vaig posar el dia 29 a “El que em passa pel cap”- i tens raó, es una exposició molt recomanable.
I l'Abelló, tan gran com és, quin cap tan clar i quina lucidesa!
Gracies per avisar-me, Elfreelang!
Una abraçada! :-D
La companyia de molts només és la creu i els comentaris poc animosos sobre la solitud i el patiment. Gran poema. Gràcies.
ResponEliminaHem d'intentar trobar un Cirineu. Compartides les creus no són tan feixugues.
EliminaUna abraçada!