diumenge, 11 de desembre del 2011

"PER LA BOIRA" de Joan Maragall

Els versos d'aquest poema es van publicar al primer número de la revista "Canigó", el gener de 1903, convertint-se així en el primer pas d'una llarga i interessant col·laboració a la revista de Carner.



Oh! boira, encantament de les muntanyes,
que et deixes travessar d'una llum dolça,
evocadora de clotades pàl·lides
i de poblats llunyans que es
desensonyen
i s'acosten rient assoleiant-se...
Oh! boira que amb el sol tota t'aclares,
i que tu tota sola t'obscureixes
i t'omples dels rumors de la tempesta...
                                       Joan Maragall
                                       "Les Disperses"

5 comentaris:

  1. Bonica evocació de la boira... tot i que potser aquest any ja en tenim un gra massa! La boira molt més bonica veure-la des de dalt que des de dins!

    ResponElimina
  2. Bon dia!!! (feina molts dies que no llegia poemes)

    Encantament de muntanyes i reviscoladora de somnis, m'agrada la boira (misteri,intuïció). Però és veritat, des de dalt té un altre encant, encara es fa més misteriosa.

    ResponElimina
  3. Cert, Porquet, a les fotos del teu post es veia impressionant, talment un mar de boires.

    ResponElimina
  4. Hola, Quadern. A mi, personalment, la boira al bosc em fa una mica de basarda, tot i que reconec tota la bellesa i el misteri que té.

    ResponElimina
  5. S'ha de viure per entrendre la magnitud del misteri i emoció pròpia de "la boira"

    ResponElimina