dijous, 15 de desembre del 2011

"PRESAGIOS" de Pedro Salinas

Els llavis poden fingir, la boca dir el que no sents, però la mirada expressa els veritables sentiments.
¡Cuánto rato te he mirado
sin mirarte a ti, en la imagen
exacta e inaccesible
que te traiciona el espejo!
«Bésame», dices. Te beso,
y mientras te beso pienso
en lo fríos que serán
tus labios en el espejo.
«Toda el alma para ti»,
murmuras, pero en el pecho
siento un vacío que sólo
me lo llenará ese alma
que no me das.
El alma que se recata
con disfraz de claridades
en tu forma del espejo.

                Pedro Salinas


Pintura: Eduardo Naranjo

8 comentaris:

  1. Ui, que punyent! Com respondre a algú que et despulla l´ànima d´aquesta manera?
    Hi ha ulls que veuen més enllà dels miralls.

    ResponElimina
  2. Poca cosa es pot dir, Pais
    A vegades hi ha qui ens coneix més que nosaltres mateixos. Fa una mica de basarda pensar-ho, oi?

    ResponElimina
  3. No entenc gaire bé el significat del poema... algú m'ho pot aclarir sisplauu??

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs jo no crec tenir preparació per ajudar-te. Ho sento.
      Personalment penso que la poesia parla d'una dona que amb paraules ofereix un amor que en realitat no sent, per això li diu el poeta:"esa alma que no me das".
      La poesia té moltes lectures, poemes que semblen senzills se'ls hi busca segones lectures o metàfores molt rebuscades.
      Jo aquest poema "l'he sentit" aixi, però no sé si estic encertada.
      Glòria

      Elimina
    2. Gràcies per l'ajuda Glòria. En realitat, la primera vegada que m'el vaig llegir, no parava de donar-li voltes al fet de que el mirall tingués algun significat simbòlic que "resolgués" el misteri del poema però no el vaig saber trobar...

      Elimina
    3. No sé si t'he sigut de molta ajuda, però és que tampoc en sé més. Pren la bona voluntat! :)
      Salutacions!

      Elimina