divendres, 15 d’octubre del 2021

L'EXTRATERRESTRE d'Isabel Clara Simó

El disabte vinent, dia 16 es celebrarà el CORRELLENGUA amb moltes activitats lúdiques i culturals. Aquest  any s'ha dedicat a la recentment desepareguda Isabel-Clara Simó. La recordem aquí amb un poema senzill i planer, com era ella, ple de sensibilitat i humor.





Potser penseu que els bons marcians
són tots ben verds, amb una antena
plantada damunt del cap i un ull ciclopi
al mig del front. Doncs el meu marcià
és ben rodó, de color rosa i amb cinc dits
en cada mà. Somriu si el mires, no gasta
armes ni cap eina ni artilugi de matar.

Li agraden els llibres, l'ànec amb peres,
la roba neta i un bon passeig.
Riu massa fort, us ho confesso,
però quan plora, ho fa baix i discret.
L'indigna la hipocresia i se'n fa creus
de l'estultícia dels famosets.
Dorm cada dia, bada quan pot,
té uns quants amics, no sap dir no
a una cervesa o, si s'escau, a un got de llet.

El meu marcià va dir-me un dia
que, quan s'estima, ha de ser massa,
car si no és massa, no és suficient.
Ell ho sap, que no s'assembla gens
als ortodoxos marcians de verd.
Ves què hi farem, riu entre dents,
si m'ha tocat ser diferent.

                            Isabel Clara Simó



6 comentaris:

  1. M'agrada molt aquest "quan s'estima, ha de ser massa"! Que arrebossi sentiment l'amor!

    ResponElimina
  2. Un poema ,molt graciós, no sabia que la Isabel Clara
    Simó, també fes poermes...
    Bon vespre, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, aquest és de "El Conjunr", pel que sé l'unic llibre de poemes que va publicar. Postumament és va editar "La Mancança" Són poemes gens lírics, però en general punyents i incisius.
      Petonets, M. Roser

      Elimina
  3. No està gens malament, aquest marcià ... potser en falten més i tot !! :)
    Salut !.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur, tothom també en voldria un a la seva vida.
      Salut, Artur, i gràcies per la visita.

      Elimina