Com cada any pel gener els ametllers s'afanyen per florir els primers. Entendrit, Mossen Cinto els hi dedica un poema per expressar la seva admiració.
Jo
et miro
i admiro,
florit ametller,
que goses
cobrir-te de roses
pel mes de gener.
Si ve una gelada,
ta blanca florida
quedarà marcida
com herba segada.
Mes tu hauràs florit,
i, a l'Infinit,
devota jardinera,
li has dat la flor primera.
Senyor,
si per lo cor
l'amar-vos és florir,
com l'ametller
jo vull cuitar
a amar;
com ell, jo vull florir,
baldament per morir.
J. Verdaguer "Brins d'espiga"
Un poema d'amor i mort. Molt bell com la majoria de mossèn Cinto.
ResponEliminaContent de saludar-te Glòria.
Gràcies, Xavier! Jo també estic contenta de trobar-te. Espero que esteu tots bé i poder-te saludar aviat.
EliminaCada any admiro els ametllers, cada any els espero pel més de gener. Són la primera alegria i la primera esperança de l'hivern.
ResponEliminaA Mossèn Cinto també.
Oi, que entendreix la seva gosadia, sempre amatents a florir els primers per donar-nos esperança i alegria?
EliminaUna abraçada, Carme!
Amar sempre és florir, almenys per a un poeta.
ResponEliminaAi, Helena sempre trobes l'expressió justa! Certament és així: amar i florir és el mateix.
EliminaNo coneixia aquest poema d'en Verdaguer i l'he trobat preciós...Jo ja he vist algun ametller florit!
ResponEliminaPetonets, Glòria.
Si, M.Roser, és un poema molt bonic, Verdaguer és un poeta sensible a la Natura i no podia oblidar al ametller.
EliminaPetonets!
M'agrada molt. Jo també vull florir, en els poemes.
ResponEliminaJa ho fas, Helena.
Elimina