No he donat a cap altre les claus d'aquest tresor
que mai no ha estat ben meu, ni en altres braços
he escampat els pocs dons amb què et rebia.
Te'n vas anar amb passes tan subtils
i tan sense remor vas oblidar-me
que el qui vingué després el teu rostre va prendre
com el vell déu la nit que engendrà Heracles
amb figura robada i els seus besos ardents.
Només molt fugaçment una altra fesomia
d'ulls no tan clars i somriure més fàcil
vaig veure al rostre que em semblava el teu,
i tant vaig enyorar-te com enyoren la nit
els jardins fatigats de massa resplendor.
Com tu sense brogit, sé que ara torno a tu,
amant antic, isard d'altes carenes:
en tots a tu et cercava, innocent infidel.
Maria Àngels Anglada
Sempre acabem retornant a la poesia.
ResponEliminaConfesso que la tinc una mica abandonada i reconec que la meva vida era millor quan la tenia com a companya.
EliminaUna bona manera de començar la primavera: amb poesia.
ResponEliminaNo se'm acut manera millor!
EliminaPrimavera i poesia sempre són una bona combinació.
El primer amor, que mai s'oblida i costa molt de substituir...
ResponEliminaPetonets, Glòria.
La sort és que la poesia mai t'abandona del tot, a vegades és esquerpa, però finalment sempre t'acull.
EliminaPetonets!!!
Ja ho diu el poema, "en tots a tu et cercava", sense èxit, és clar.
ResponEliminaUn amor es pot substituir, però la poesia no. Tard o d'hora sempre t'atrapa.
Elimina