Quan l'aire afluixa els pins i fa girar
el bàlsam de la branca tenebrosa,
novembre, a la finestra pots mirar!
El cel és com un vidre rosa.
Teulats molls de claror, color de vi.
S'allisa una fumera esperitada.
La mar a vespre deu tenir
una profunda morada.
Josep Sebastià Pons
Amb aquest poema el novembre es fa més dolç encara.
ResponEliminaNovembre és un més dolç, propici a la malenconia, tot i que enguany té molta llum... els novembres ja no són el que eren!
Elimina;-)
Realment bonic...Avui quan el sol es ponia el cel tenia tonalitats rosades!
ResponEliminaPetonets.
Ai, la llum de tardor, que bonica!
EliminaLa tardor posa unes tonalitats meravelloses al cel, al mar, al bosc.