Sóc endins
tan endins del meu temps
que els moments més llunyans giravolten
entorn meu;
el meu cor els fa d’eix
on s’esmola el clotell de les hores,
i s’esmussen els vius dels sentits.
Jo no puc, ni vull, sortir-me’n.
Joana Raspall
" Jardí vivent "
Molt suggeridor, quest poem de la Joana, se li poden trobar molts de sentits diferents.
ResponEliminaM'encanten aquests poemes amb tantes lectures. Jo no sé fer-ne, ho he d'explicar tot...
EliminaCom l'ull de l'huracà.
ResponEliminaUn eix en mig de la voràgine.
EliminaSembla que parli de l'inconscient.
ResponEliminaCom diu la Carme és un poema al que se li poden trobar molts sentits. L'inconscient n'és un de molt probable.
EliminaLa poesia no es lo meu i em costa interpretar poemes, però em sembla que aquest és molt intim...
ResponEliminaEl títol ja ens dona una pista, és d'aquells poemes que més que entendre'ls es senten.
EliminaM'agrada aquest cor que fa deix de les coses que giravolten al nostre voltant...
ResponEliminaPetonets.
El cor feble i fort a la vegada, en mig de tot.
EliminaPetonets!
Ai, volia dir, d'eix...
EliminaGràcies per l'aclariment, però penso que ja ho havíem entès.
EliminaMés petonets! :D
el cor...el centre de tot
ResponEliminaEl cor tan fort i tan feble...
Eliminabeneït món interior el d'aquesta gran dona
ResponEliminaUn món que és gratificant compartir. Gran poeta, gran dona la Raspall!
EliminaSabia escriure de tot i per tothom. La seva obra és un regal
ResponEliminaTens raó, des de la seva deliciosa poesia per infants als poemes on és despulla i ens ofereix les seves inquietuds i pensaments,
EliminaIntrospecció profunda, la Joana en aquest poema. Com ja heu dit, un poema per sentir, més que per entendre.
ResponEliminaUna abraçada!
Si, cert. I jo el sento, m'arriba. Està escrit des del cori al cor m'arriba.
EliminaUna abraçada, bonica!