Prop teu, infant, la nit
de desembre constel·la
el seu fred i tenebres
baixes.
Una fada d'argent
et guarda de la por
que mou l'única fulla
de l'arbre.
Amb l'esguard faig florir
l'ombra del teu bressol.
La nit benigna plora
la neu que no fa caure.
Ve l'estel de cotó
que el teu front necessita.
Rodolen pel silenci
boletes de mimosa...
Brilla a les meves mans
el menut colibrí
del teu somrís...
Oh infant teu i meu!
Agustí Bartra
Molt tendre.
ResponEliminaSi, és un poema molt dolç.
EliminaQue l'estel de cotó arribi i perduri
ResponEliminaTot infant necessita un estel de cotó i una fada d'argent.
Eliminaun poeta massa poc conegut el Bartra ...gràcies com sempre per regalar-nos joies poètiques!
ResponEliminaEstic llegint poemes molt bons d'en Bartra. L'haurem de seguir coneixent.
EliminaL'infant era de tots.
ResponElimina!!
Nostre...
EliminaHi ha tants infants que passen fred...A veure si la fada n'abriga algun!
ResponEliminaPetonets.
Hi ha fades que abriguen nens, però no donen abast, necessiten l'ajuda de la bona gent.
EliminaPetonets!
Era el marit d'Anna Murià, amiga de la Rodoreda
ResponEliminaNo ho sabia, vaig llegir una petita biografia, però no vaig fixar-me en aquest detall.
EliminaGràcies, Loreto!