"TESTAMENT" de Rosa Leveroni

Altre cop  la mort, aquest cop inspira un bell poema a Rosa Leveroni. Ella somnia un paradís tan idíl·lic com el Cadaqués que la va veure morir. 

Quan l'hora del repòs hagi vingut per mi

vull tan sols el mantell d'un tros de cel marí;

vull el silenci dolç del vol de la gavina

dibuixant el contorn d'una cala ben fina.

L'olivera d'argent, un xiprer més ardit

i la rosa florint al bell punt de la nit.

La bandera d'oblit d'una vela ben blanca

fent més neta i ardent la blancor de la tanca.

I saber-me que sóc en el redós suau

un bri d'herba només de la divina pau.

                                   Rosa Leveroni

"ENDAVANT" de Joana Raspall

Recordem avui a Joana Raspall, que el 4 de desembre de 2013 ens va deixar, amb un poema que ens esperona a lluitar per aconseguir el que ens correspon.

 

Respira fort que el aire és te, 
i el aire i tot et poden prendre. 
Un cop ja l'hagis respirat
és carn com tu,
és alè teu que no és pot vendre.
Respira fort, que el aire és teu.
Trepitja fort, que el lloc és teu!
On hi ha el teu peu no n'hi cap d'altre.

La terra té per a tothom
camins oberts.
Fuig de qui vulgui entrebancar-te.
Trepitja fort, que el lloc és teu!
Parla ben clar, que el mot és teu 
i el pensament ningú no el mana.
Si creus la teva veritat
llança-la al vent
i que s'arbori com la flama.
Parla ben clar que el mot és teu!

               Joana Raspall