Avui és un dia molt indicat per recordar a Felícia Fuster, una poeta poc coneguda potser perquè va viure des de 1950 a França, tal dia com avui és l'aniversari de la seva mort i aquest any -2021- també es commemora el Centenari del seu naixement a la Barceloneta. Poeta i pintora amb una força i una delicadesa alhora que la fan admirable.
Cantem,
com els paletes xiulen
mentre de la galleda estant
se'ls mira l'aigua.
Modulem-nos els sons
per creure que travessen,
com la claror,
les portes que mai no tanquen.
Mirem com es podreixen sols,
sota els peus nostres, els camins
fets de palla.
I continuem dansant
amb el peu boig
i el pes del món -drogat no pesa gaire-
fins que ens enfonsin i ja no ens aixequem.
Mai més
no es podrà caure, ens sentirem contents.
Com festí,
a taula, ens serviran mordasses.
En despertar del convit foll,
ja sense veu,
ens naixeran ben mudes les paraules.
Ningú mai més no coneixerà el so
de la mirada.
No serem més que cossos destrossats,
no ens quedarà permís ni per les llàgrimes.
Felícia Fuster
Imatge; Felícia Fuster
No la coneixia, m'agrada la primera estrofa...
ResponEliminaPetonets.
Sembla com si l'hagués escrit avui mateix.
ResponEliminaAferradetes, Glòria.