Acomiadem l'estiu amb un somriure, irònic i sorneguer com sempre avui Joan Oliver ens recorda la seva infantesa, abans de convertir-se en Pere Quart, quan encara només era el quart fill de la família Oliver-Sallarés.
També us volia dir:
jo vaig tenir set dides.
No us enganyo.
Passats els anys la mare m’ho contava:
«Sí, Juan, t’ho pots ben creure.
Vam patir força amb tu.
Quina tongada!»
A la primera se li estroncà la deu.
Tant la segona com la quarta
adollaven substàncies aigualides.
La tercera rebia, d’amagat i de nit,
el seu amant, un didot ful, un pinxo
(borratxa consueta;
i és sabut que el vi
que engoleix la nodrissa,
al cap de mitja horeta,
ja pot passar sense destorb
a l’àpat del ninó, amb esperit i tot).
La cinquena, menor, mare soltera,
fou reclamada pels seus pares
(l’entabanà un tractant de dides
i amb ell fugí de casa seva
i dels mals tractes
inherents al seu estat il·lícit).
I la que feia sis
—la mare ponderava:
«Per cert que era guapíssima!»
morí de pulmonia galopant.
Finalment la setena, una troballa:
sana, amorosa, patidora,
justament una mare subsidiària
(i un dia jo acabava d’entrar en quintes
metre vuitantaquatre,
doncs deslletat del tot,
em vingué a veure, de molt lluny,
una doneta eixuta, pell rostida;
i, els ulls fosos en llàgrimes,
goludament em grapejava).
Quasi totes gallegues,
donzelles enfavades
—o temperamentals!,
seduïdes per l’amo, el fill de l’amo
o tal vegada pel rector del poble
—maretes de possibles rosalías.
Un oncle meu, seminarista i bútxera,
em cridava amb mofa:
«Set dides com els gats!»
I jo en pregunto, ara:
tanta barreja,
tantes xuclades i xarrups en fonts diverses,
passar per tantes mans, braços i faldes,
per tants coixins rosats de carn elàstica,
no pot marcar un destí de tastaolletes?
Què hi diu, senyors, la psicoanàlisi?
Però hi ha una altra circumstància,
i cal parlar-ne.
En una de les pauses més sobtades
entre dos jocs de metes ortodoxes,
vaig ser nodrit, dos mesos
—prescripció del metge—, amb llet de burra,
la més afí a la de dona, sembla
(heus aquí una altra dada del meu passat prehistòric
que encara m’inquieta).
¿He estat, així, germà de llet
de més d’un i de dos
orelluts quadrúpedes
i per afegidura potser guits?
¿N’hi ha per avergonyir-se’n,
per a acomplexar-se’n?
O potser per reivindicar-ho?
¿Pot tenir el fet quelcom a veure
amb el franciscanisme
—menor, ho reconec—
que sempre m’ha rondat
i encara em ronda?
Imantge: Pablo Picasso
NO coneixia ni aquest poema ni la història que explica amb aquest punt d'humor i d'ironia el genial poeta del Vallès.
ResponEliminaJo tampoc el coneixia, i això que sempre he confessat la meva debilitat pel poeta. Un company el va recitar i com que em va fer gràcia el comparteixo. Un somriure sempre va bé i ara en aquestts moments encara s'agraeix més.
EliminaMolt divertit, m'ha fet riure...Jo el recordo, molt bé, era tot un senyor, que es diferenciava del'altre gent...
ResponEliminaPetonets, Glòria.
Si, imposava una mica. La seva filla vivia a prop i de vegades el veia. Un gran poeta i un home molt conseqüent amb el seu pensament.
EliminaUn placer encontrar este poema de Pere.
ResponEliminaEstupendo blog
Felicidades
Un abrazo.
Gracias, el placer es tu visita.
EliminaUna abraçada!