divendres, 10 d’abril de 2020

"EL CRUCIFICAT" de Isabel Clara Simó

A més d'una excel·lent novel·lista la recentment desapareguda  Isabel-Clara Simó era una poeta directa i de gran sensibilitat, vegeu-ho si no en el poema que compartim avui, adequat per les dates en què ens trobem.




Vaig néixer l'any u,                                                                                            mira si és casualitat!
La mare duia un vestit blau,
i el pare era barbut i sec
-la vara florida
és una invenció
romàntica i tardana-.
"No és ben curiós
-va dir el pare
a l'orella de la mare-
que aquest marre                                                                                                se m'assembli tant?". 
Viure és una feina dura,
i més si saps que tens
poc temps per viure-la.
Però jo era espavilat de mena,
i ja de menut
vaig veure que era molt magre
viure en un país
colonitzat.
Els meus amics
volien ser romans
i tot sovint murmuraven
que, en aquesta patria nostra,
hi ha més fills de puta
que en cap altre país del món.
Jo vinga dir arreu
que tots som iguals
per naixement; i vinga
a parlar de llibertat.
Doncs va i em van matar,
per terrorista.
És una mort llarga i feixuga
si estàs lligat
indefens en una creu.
La mare, pobreta,
em va mirar negada de dolor,
però també amb una espurna d'ira;
des d'allà dalt, i just
abans del traspàs,
vaig sentir que renyava
la meva nòvia, tan bonica:
"Si almenys n'haguéssiu deixat
un nét o dos!"
I tenia raó,
la bona dona.

                Isabel-Clara Simó


Pintura: Emmanuel Levy

6 comentaris:

  1. Un poema que no coneixia. Fan a Jesús més humà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs si, quan el vaig sentir em va sobta. L'he volgut compartir, no sé si a tothom li agradarà...

      Elimina
  2. Viure és una feina dura, però no sempre...
    Petonets glòria i que tinguis molta salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo crec que si, que és dura, gairebé tothom porta la seva creu, però val la pena viure-la.
      Molts petons, Roser!

      Elimina
  3. A mi m'ha agradat, Glòria.Gràcies.
    Espero que estiguis bé
    petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina alegría, Miquel! Quant de temps...
      Enyoro les teves felicitacions musicals nadalenques. Encara teniu el grup?
      Petons!

      Elimina