Sóc una dona, ja ho veus, una dona.
Sóc una dona i no hi vull fer res.
Sóc una dona, res més que una dona:
no seré mai un carrabiner.
Sóc una dona, ben ferma i rodona.
Sóc una dona, ja ho deus haver clissat.
Sóc una dona i això és cosa bona:
no seré un barbut magistrat.
Sóc una dona amb dos pits i una poma.
Sóc una dona amb l'hormona que cal.
Sóc una dona i això ja no és broma:
no seré mai capità general
Sóc una dona i n'estic ben contenta.
Sóc una dona i no hi trobo entrebanc.
Sóc una dona i això ja m'orienta:
no seré mai director d'un banc.
Sóc una dona i amb bona harmonia,
sóc la mestressa del meu propi cos.
No seré bisbe ni tampoc policia,
cosa que em posa de molt bon humor.
M.A.Capmany
La Capmany i la Rosell dues dones lluitadores per la causa de la justícia, i més concretament dels drets de la dona.
ResponEliminaAquest poema, a més denuncia irònicament el masclisme que encara hi ha a la societat.
I tant, Xavier! Quin parell de dones, la Capmany no se'n calla ni una i la Rossell va estar molt encertada musicant-la.
EliminaSón dues dones orgulloses de ser-ho.
Una alegria celebrar el centenari amb tu, Glòria!
ResponEliminaUna cançó ben encertada per aquest poema tan net i clar.
No poder ser bisbe ni tampoc voler ser polícia, (ara si que podríem) a mi també em posa de bon humor... he, he, he... una abraçada, Glòria!
Gràcies, Carme!
EliminaLa poesia és fresca i divertida, i encara que ara les dones poden fer moltes més coses que abans no es contemplaven - policia, director de banc, no sé si capità general... bisbe no, segur- són coses que personalment no em sedueixen gens, i crec que a tu tampoc.
Una abraçada, Carme!
Orgulloses de ser dones...
ResponEliminaPetonets.
Les dones mica en mica estan aconseguint tenir veu i que se les escolti. Dissortadament encara hi ha molts països on segueixen emmordassades i menystingudes.
EliminaPetonets, M. Roser!
Oh, quins records! Abans de jubilar-me utilitzava aquest poema a classe perquè els i les alumnes n'escriguessen un altre tot respectant -ne l'estructura.
ResponEliminaQuina bona idea, Novesflors, segur que devien sortir poemes molt imaginatius!
EliminaJo no em canvio per un home. Ser feliç és voler ser el que un és.
ResponEliminaTens raó, Helena, jo tampoc m'hi canviaria.
Elimina