103
Em posareu entre les mans la creu
o aquell rosari humil, suat, gastat,
d'aquelles hores de tristesa i por,
i ja ninguna amenitat. Després
tancareu el taüt. No vull que em vegen.
A l'hora justa vull que a Burjassot,
a la parròquia on em batejaren,
toquen a mort. M'agradaria, encara,
que alguna dona del meu poble isqués
al carrer, inquirint: "¿Que qui s'ha mort?"
I que li donen una breu notícia:
"És el fill del forner, que feia versos."
Més cultament encara: "El nét major
de Nadalet." Poseu-me les ulleres.
V. Andrés Estellés
"El gran foc de garbons"
Quin gran poeta. Amor i mort
ResponEliminaEstima molt l'Estellés: la terra, el poble, la família, el sexe...
EliminaI una mort que està molt present en tot el seu poemari. Aquest d'avui, tan senzill, tan humil, em sembla preciós.
Feia temps que no et llegia. M'alegre de retrobar-te.
ResponEliminaEstellés sempre amb paraules tan planeres i tan properes.
Des de que vaig arribar als 1000 poemes publicats que és el que m'havia proposat m'he relaxat molt. Faig un post al mes, per mantenir el blog actiu, però estic una mica mandrosa.
EliminaM'alegra molt la teva visita, Novesflors, i més avui recordant al gran poeta de Burjassot.
Fragment
ResponElimina"Assumiràs la veu d'un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera."
Bona nit, Glòria.
Quin poema tant bonic, M. Roser!
EliminaTot el "Llibre de Meravelles" és magnífic.
Petonets!
Més de mil poemes! Jo no he comptat mai els del meu blog de poesia comentada.
ResponEliminaHelena, segur que en tens molts més, tu no pares d'escriure i ho fas molt bé!
EliminaUna abraçada