dimarts, 12 de juliol del 2016

"CANÇÓ ÀVIDA" de Marià Manent

Un poema deliciós de Marià Manent, un poema visual amb imatges refrescants per aquests dies de canícula.





Pomera daurada
que rius vora meu:
no cerco la fruita,
sinó l’ombra lleu.

Fonteta perduda
al cor de la pau:
no em cal l’aigua fresca,
sinó el cant suau.

Estrella encantada
damunt de la nit:
no et vull per guiatge,
sinó per neguit.

           Marià Manent


Aquarel·la: Paula Leiva

10 comentaris:

  1. Platja somniada
    no busco la sal
    sinó dins de l'aigua
    la fresca que em cal.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, Xavier, ets un poeta integral! Que espontànies i oportunes són sempre les teves poesies!
      :)

      Elimina
  2. És com dir que no cerca el poema per ell mateix sinó per les conntacions, el que en rep.

    ResponElimina
  3. Ai sí que bé, una poma una ombra una estrella...
    Petonets, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bonic, oi? De nit o de dia la Natura sempre ens ofereix algun regal.
      Petonets!

      Elimina
  4. Que bonic!!! M'encanta aquesta mena d'avidesa!!!

    També m'agrada l'estrofa d'en Xavier!

    Plugeta d'estiu
    que regues els horts
    no em bec la teva aigua
    et vull per l'olor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una altre poeta integral! Carme sempre oportuna. Com us envejo aquesta facilitat que teniu. A mi em costa molt, la veritat...
      Molt bonica la quarteta.

      Elimina
  5. que bonic i refrescant tot plegat !

    petons a l'ombra

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un poema/caramelet, fresc i agradable.
      Petons...a l'ombra? A les sargantanes no els agrada el sol?
      ;-)

      Elimina