dilluns, 9 de maig del 2011

"ELS TEUS LLAVIS" de Maria Mercè Marçal

Un poema d'amor, que trobo magnífic.


Els teus llavis. La fruita. La magrana...
Àngel rebel, tot olor de gingebre.
Atrapa'm pels replecs d'aquesta febre.
Vine amb verdor de pluja. Sargantana

que em fuges pels cabells, sense frontera,
al bat del sol, ales d'ocell nocturn!
Serves per cor la Lluna o bé Saturni,
als ulls, un tast de boira matinera.

El teu cos mineral. Sal. Vi. Maduixa.
Com una serp, cargola't al meu ventre
i cerca'm, amb verí d'amor, al centre.

Tu seràs un gat negre. Jo una bruixa.
Ens fitarem errants, i en el desvari
la lluna, cega, encendrà l'escenari.

           Maria-Mercè Marçal
            "Bruixa de Dol"

12 comentaris:

  1. Fa tants anys que la M.Mercè Marçal em va robar el cor!

    ResponElimina
  2. Quina seducció. Quant desig. Quants colors, olors, textures i sabors. Què descripció, de la tendresa dels llavis d'una dona, del cos d'una dona: sal, vi, maduixes. D'aquestes ànsies boges per compartir calor a la intimitat, fins enredar com les serps.


    Aquest és el primer poema que vaig descobrir d'una autora catalana i lesbiana. Res a veure amb Peri Rossi, que és l'única que coneixia. Marçal tenia alguna cosa diferent, suposo que és la llengua catalana: el so, tan suau, tan obert, tan murmuri de lleida o de la tramuntana. A més va ser el primer que regali a una senyora vint anys més gran que jo, que em impartia català.

    Em va reconfortar saber que alguna senyora (marçal) malbaratava aquesta passió per la fruita, i per una dona, que és com la magrana: vermella, líquida i fresca.

    Gran poema, Glòria.

    Bona nit! :))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fatima, amb el teu comentari gairebé és podria fer un altra poesia! Que bé que ho explicas...
      El poema de la Marçal és fantàstic, amb aquestes imatges tan visuals, la musicalitat i, sobre tot, la passió que ens mostra obertament.
      Quines coses per dir a cau d'orella!

      Elimina
  3. Sempre és un plaer retrobar-se amb aquesta dona rebel!

    ResponElimina
  4. Quina força que porta aquest amor i aquest desig! És un poema fantàstic!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per escriure un poema axis s'ha d'estar enamorat. Apasionadament.

      Elimina
  5. RRRRRRRRR!!! M'encanta! el de l'Estellés també em va encantar. Que diferents i que bons els dos. Aquell em va fer pensar en el crit del llop que tots (tots?) portem dins i aquest... aiiiiiiiiiixxxxxxxx!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estellés és fabulós, a mi em posa carn de gallina, diu unes coses tremendes amb una senzillesa i una naturalitat!
      Gracies pel comentari, Gerònima.
      I bona nit!

      Elimina