Escriptor prolífic i polifacètic Manuel de Pedrolo va conrear tots els gèneres literaris, entre ells la poesia. Aquest any es celebra el centenari del seu naixement. El recordem.
Malgrat els pals, els arbres són familiars
i els transeünts, sempre els mateixos,
sembla,
ens ignoren sense curiositat.
He disparat un dard entre el brancam
i el cel l'ha devorat.
Ara, en deixar el tram, camino lentament
per no perdre'm res d'aquesta tarda.
Res no me'n voldria perdre,
perquè és una tarda anònima.
Les flors que voregen l'asfalt
tenen noms que avui no sé;
les veig cada dia i a tota hora,
i només avui, em son secretes.
Potser perquè penso en la tarda
amb un esperit absent
tot i que sóc aquí, i sóc jo,
tot i que ara com mai em barrejo
amb la multitud que espera el tram,
amb els lents vianants que devoren
una mica de temps per no morir tan aviat.
És una hora capvespral i el sol, a ras de terra,
obre un marge als meus somnis
que obliden uniformes i armes,
la llengua del mestre i els mapes
matxucats per uns peus femenins
sota les cames que, davant meu,
prometen l'eternitat del món.
L'hora foscant m'expulsarà
d'una ciutat compartida,
de les mirades dels esclaus
i de la remor de coloms,
però ara em passejo a poc a poc pels aparadors
i, Diagonal amunt, prop d'Aribau,
em giro a mirar una altra tarda,
el soldat camallarg i ferit que també baixa d'un tram
i va trobar-se en terra de ningú.
Què se'n deu haver fet, em pregunto, i torno a caminar
entre gent, entre arbres, cap al Turó Park.
Manuel de Pedrolo
