dijous, 24 de novembre del 2011

"ENCARA EL TRAM" de J. Salvat Papasseit


Qui no ha viscut una situació semblada? Qui no s'ha creuat algun cop amb algú que podria haver canviat la seva vida?

                                                                    
                                                          A D. Carles

Noia del tram, tens l'esguard en el llibre,
i el full s'irisa
en veure's cobejat.
I el cobrador s'intriga si giraràs el full:
sols per veure't els ulls!

Que les cames se't veuen
i la mitja és ben fina;
i tot el tram ets tu.
Però els ulls no se't veuen.

I la teva mà és clara
que fa rosa el teu cos de tafetà vermell,
i el teu mocadoret ha tornat de bugada.
Però els ulls no els sabem! 

I si jo ara baixés? -Mai no et sabria els ulls...
Té, ara, ja he baixat!
                    J. Salvat Papasseit
                           (L'irradiador del port i les gavines)

10 comentaris:

  1. Joan Salvat Papasseit sempre m'enamora, a vegades, llegint-lo, li faria una abraçada... :) Fixa't tu quines bestieses dic.

    I la noia del tram com si res llegint el seu llibre...

    ResponElimina
  2. A mi em passa com la Carme, deia les coses tan boniques, amb una frescor i una senzillesa que enamora.
    I sempre em porta a pensar com hagués seguit escrivint si no hagués mort tan jove.

    Bon dia Glòria!

    ResponElimina
  3. sempre ès un plaer llegirte i descobreix nous poemes :)

    ResponElimina
  4. Aquest poema és molt maco! Amb el bloc m'ajudes a descobrir la poesia dels nostres poetes, sempre he pensat que la poesia em queda lluny, que és críptica, difícil, però en els poemes que proposes això no és així. Gràcies!

    ResponElimina
  5. Ai, Carme, em sembla que tu ets una persona carinyosa i manyaga que t'agrada fer magarrufes i abraçadetes...
    i en Salvat Pappaseit se les mereixia!
    I la noia llegeix que llegiràs! (o potser és que es feia l'interessant)

    ResponElimina
  6. És veritat, Pais. No sabem com hagués seguit escrivint i és un llàstima. De tota manera a mi em sorprèn l'optimisme i la sensualitat del seus poemes, malgrat la malaltia no parla de coses tristes. A "Tot l'enyor de demà" tot i reconeixen-se malalt ho accepta amb naturalitat. Màrius Torres, en canvi, és molt melangiós i el tema de la mort es recurrent als seus poemes.
    Té, ara m'he enrotllat com una persiana!!! :-/

    ResponElimina
  7. I jo estic encantada dels teus comentaris i les teves visites. Procuro buscar algun poema no gaire conegut i de vegades en trobo de molt bonics.
    Que t'agradin em fa contenta, Fàtima.

    ResponElimina
  8. Ai, Núria, no saps lo contenta que em fa el que em dius!
    Jo crec que la poesia "enganxa", així a miquetes va entrant, i quan te'n doncs conte ja ets una versoadicta.
    Com jo, per exemple!
    Gracies pel teu comentari i la visita.
    Glòria

    ResponElimina
  9. Per això sempre miro els pi..., vull dir, els ulls de les noies al metro. ;-9

    ResponElimina
  10. Ah, si? I quina talla gasten? Vull dir de quin color els tenen. Els ulls, eh? ;-)

    ResponElimina