dijous, 2 de juny de 2011

*"GACELA DEL AMOR IMPREVISTO" de F. Garcia Lorca


 A "El divan de Tamarit"  Garcia Lorca va fer servir les formes poètiques pròpies de l'Antiga Aràbia. Las Gacelas, que parlen d'amor i les Casidas , sobre temes de mort.  Hi posa música i veu Carlos Cano
  

Nadie comprendía el perfume
de la oscura magnolia de tu vientre.
Nadie sabía que martirizabas
un colibrí de amor entre los dientes. 

Mil caballitos persas se dormían
en la plaza con luna de tu frente,
mientras que yo enlazaba cuatro noches
tu cintura, enemiga de la nieve. 

Entre yeso y jazmines, tu mirada
era un pálido ramo de simientes.
Yo busqué, para darte, por mi pecho
las letras de marfil que dicen siempre.
 
Siempre, siempre: jardín de mi agonía,
tu cuerpo fugitivo para siempre,
la sangre de tus venas en mi boca,
tu boca ya sin luz para mi muerte.

                              F. Garcia Lorca

10 comentaris:

  1. I probablement ningú millor que l'enyorat Carlos Cano, les va cantar millor...

    http://www.goear.com/listen/972bbb4/gacela-del-amor-imprevisto-carlos-cano

    Una abraçadeta, Glòria! :)

    ResponElimina
  2. Ai, sempre aprenc coses blogejant...
    Hi poso l'enllaç.
    Gràcies maca!

    ResponElimina
  3. Sempre, sempre...quina paraula tan grossa! Un petó, bonica, i gràcies per compartir bellesa cada dia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquests poetes són molt passionals!
      Pot ser per això els poemes de Lorca tenen tanta força.Gràcies a tu, Núria.

      Elimina
  4. Respostes
    1. Una bellesa tremenda. I un ritme, i una música...

      Elimina
  5. No coneixia aquest bonic poema que com dius tu té moltes influències aràbigues, és normal estan a Granada...Sempre, un paraula bella si parlem de vida, però si parlem de mort, fa venir un calfred...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La mort no té molt bona premsa, però té molt bona poesia, tot i que és un tema poc engrescador, certament.
      Un petó, bonica!

      Elimina
  6. El poema, cantat per Carlos Cano... tota una meravella poètica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant, una meravella. Sort de la Fanal Blau, que m'ho ha dit!
      Gracies per la visita, Novesflors.

      Elimina