dimecres, 31 de juliol del 2013

" CANÇÓ DE LA SIRENA " de Miquel dels Sants Oliver

Un deliciós poema fet cançó. La sirena promet delícies que plaurien a qualsevol mariner, però ja els anuncia una bonança eterna...com la mort.

 


Ah de la barca! Un palau
més esplèndid que la nau
aquí tindries...

Sé d'uns braços nacarins
i un pit de dolços coixins;
tu hi dormiries...

Carns d'alabastre remulls
i cabelleres raülls
tu les hauries...

Sé la cançó de l'oblit
que entabana l'esperit
l'escoltaries...

En la blavor dels fondals
els meus ulls són dos fanals
brilla que brilla...

La bonança del meu port
és eterna com la mort:
vine, vine, vine...

                 Miquel dels Sants Oliver



Pintura: Edwin Piraval 

dilluns, 29 de juliol del 2013

" LA FONT " de Caterina Albert

Aquesta poesia figura esculpida en la font que l'Escala ha dedicat a la il·lustre escriptora - com  a Víctor Català-  en “El Clos del Pastor”



Espitllant el blau del cel
i el vol alt de la gavina
la piscina cristal·lina
posa al clos fresquívol tel.

Raja la font subtilment
entre murtra llors i roses
i mil flaires delitoses
omplen l'aire a bastament.

A prop s'ou la mar bleixar,
el rossinyol li contesta
i és pels senys divina festa
entre aromes, cel i mar.

                 Caterina Albert

divendres, 26 de juliol del 2013

" HACIA TIERRA BAJA " de Antonio Machado

Avui, 26 de juliol, al any 1875 va néixer Antonio Machado. El recordem amb un dels seus poemes.

I
Rejas de hierro, rosas de grana.
¿A quien esperas,
con esos ojos y esas ojeras,
enjauladita como las fieras,
tras de los hierros de tu ventana?

Entre las rejas y los rosales
¿sueñas amores
de bandoleros galanteadores,
fieros amores entre puñales?
Rondar tu calle nunca verás
a ese que esperas; porque se fue
toda la España de Mérimée.

Por esta calle -tú elegirás-
pasa un notario
que va al tresillo del boticario,
y un usurero a su rosario.
También yo paso, viejo y tristón.
Dentro del pecho llevo un león.

                        Antonio Machado

                                                                             

dimecres, 24 de juliol del 2013

" PÒRTIC " de Guerau de Liost

La poesia de Guerau de Liost evoca amb el seu llenguatge musical, sensorial, una ciutat de somni.




Bella Ciutat d'ivori, feta de marbre i or:
tes cúpules s'irisen en la blavor que mor, 


i, reflectint-se, netes, en la maror turgent,
serpegen de les ones pel tors adolescent.

L'ivori té la gràcia d'un marbre constel·lat
d'aurífiques polsines, com una carn d'albat.


Bella ciutat de marbre del món exterior,
esdevinguda aurífica dins un esguard d'amor!

Ets tota laborada amb ordenat esment.
Et purifica el viure magnànim i cruent. 


I, per damunt la frèvola grandesa terrenal,
empunyaràs la palma del seny - que és immortal.

                  Guerau de Liost 
           " La ciutat d'ivori"

dilluns, 22 de juliol del 2013

" TERRA NATAL " de Marià Villangómez

L'eivissenc Marià Villangómez, orgullós de ser-ho, celebra també el seu centenari, el recordem amb un sonet anglès. 
L'any 1913 va ser un any amb molt bona collita de poetes!




Arrelar, com un arbre, dins la terra:
no ser núvol endut d’un poc de vent.
Sobre els camps coneguts de cada dia,
veure un cel favorable i diferent.


Mirar com cau, quotidià, el crepuscle,
cada cop renovant-me el sentiment.
Damunt la terra nostra i estimada,
del cor neixen el pi, l’aire i l’ocell.


El blanc record de la infantesa hi sura,
i ha de fer bo, aquest sol, als ossos vells.
Vull escoltar-hi aquest parlar que arriba
de mot antic als llavis de la gent.


El meu amor, la ferma companyia,
vull somniar-hi, entre la mar i el vent.


                                              Marià Villangómez




Pintura: H. Tormo de Sales

divendres, 19 de juliol del 2013

" LA PETXINA " de Maria Antònia Salvà

Gran poeta i amb una ploma exquisida, Maria-Antònia Salvà ens parla d'un amor que, com tot, passa i mor. Maria del Mar Bonet canta el poema.




L’amor i son record, que de la gent
i del lloc i del temps em feien lliure,
màgicament poblaven el meu viure
amb belles lluïssors d’or i argent.

Un capaltard vingué desfent miratges,
jo els doní comiat – tot passa i mor -,
i fiu engrunes mig a contracor
una petxina de llunyanes platges.

                                   Maria Antònia Salvat
                                                      “Esbart dispers”

dimecres, 17 de juliol del 2013

" NOCTURN " de Àngel Guimerà

Demà és l'aniversari de la mort del Àngel Guimerà, un dels més grans dramaturgs catalans del segle XIX, amb una fama que traspassà fronteres. Reproduim un poema seu, tal i com l'he trobat escrit.



Que hermosa que ets, oh nit,
     amb tot el món dormit!

La mar és un beressol poc a poquet brandant;
les ones dintre d’ell cada una és un infant
     ont tots s’han arrupit;
i els astres per damunt són mares vigilant...

     Que hermosa que ets, oh nit,
     amb tot el cel florit;
     amb l’aire sospirant;
amb les ones que es mouen somniant!...

                            Àngel Guimerà
                                             


dilluns, 15 de juliol del 2013

" ALGA QUISIERA SER " de Ángel González

Un deliciós poema d'amor, lluminós i estiuenc d'un dels meus autors preferits en llengua castellana.


Alga quisiera ser, alga enredada,
en lo más suave de tu pantorrilla.
Soplo de brisa contra tu mejilla.
Arena leve bajo tu pisada.


Agua quisiera ser, agua salada
cuando corres desnuda hacia la orilla.
Sol recortando en sombra tu sencilla
silueta virgen de recién bañada.


Todo quisiera ser, indefinido,
en torno a ti: paisaje, luz, ambiente,
gaviota, cielo, nave, vela, viento…


Caracola que acercas a tu oído,
para poder reunir, tímidamente,
con el rumor del mar, mi sentimiento.


                          Àngel González
                                      "A todo amor"

divendres, 12 de juliol del 2013

" JULIOL " de Joan Teixidor

Joan Teixidor, un poeta a recordar, més aquest any que es celebra el centenari del seu naixement.


Encara el blat al meu país és tendre;
tija migrada, la destria el vent
feliç i ràpid, que no sap comprendre
l'or moribund en el jorn somnolent.

Encara el món en un somrís s'atura,
com oblidat d'aquell ardent desmai,
mare de foc, llampec i sepultura
marcint els pètals, conjurant l'esglai.

Pesa la vida, no el lleuger record.
Si vols la fruita, llençaràs la fulla:
que tot té preu i és del seu preu avar.

Ocell nocturn, t'ha visitat la mort;
l'aigua s'aferra a qualsevol despulla:
només és jove la blavor del mar.


                            Joan Teixidor

dimecres, 10 de juliol del 2013

" SI MEREIXÍEM... " de Salvador Espriu

Avui fa 100 anys que va néixer Espriu. I avui ens parla de llibertat.


Si mereixíem

de sentir l'hora

com abrillanta

sons despullades

del camp, del prat,

ja fórem dignes

de desvetllar-nos,

de dir paraules

de llibertat.

         Si recordàvem
         que la nit freda
     hostil i cega
  retornarà,
          tothora guaites
           a llocs altíssims
  vigilaríem
        l'antiga cleda
          del nou ramat.


                 És aleshores,
                 mentre l'estrella
                 camina lenta
                 cap el seu jóc,
                 que noms difícils
                 vénen i llavis
                 secs, calladíssims,
                 rompen amb càntics
                                                  de llibertat.        

                                                                 Salvador Espriu

 

dilluns, 8 de juliol del 2013

" ALEGRIA " de Clementina Arderiu

El dia 6 de juliol va ser l'aniversari del naixement de Clementina Arderiu.
Compartim avui un poema d'ella, un poema en que se'ns mostra exultant d'alegria.


Cor meu, solellada
turbulència roja:
plenitud que salta
desbridada i folla.
Alegria! Bandera
coronant la torre-
bastides no calen
ni cordes ni roses...

Roda, roda, roda,
animeta meva,
no secreta, fonda...
Cerca, mira, parla,
cenyeix graciosa,
domina i acaba
amb ta pura força
la meva ventura...
Intactes les hores
em facin corona.

                  C. Arderiu
                            “Cant i paraules"

divendres, 5 de juliol del 2013

"EL MEU AMOR SENSE CASA" de M. Mercè Marçal

Avui és l'aniversari de la seva mort. Fa 15 anys. La recordem com una de les grans en el món de la poesia.


L’ombra del meu amor sense casa.
La bala que travessa l’ombra del meu amor sense casa.
El vent que arrenca les fulles que cobreixen la bala que travessa
l’ombra del meu amor sense casa.
Els meus ulls que arrelen en el vent que arrenca les fulles
que cobreixen la bala que travessa l’ombra del meu amor sense casa.
El meu amor que s’emmiralla en els ulls que arrelen en el vent
que arrenca les fulles que cobreixen la bala que travessa l’ombra
del meu amor sense casa.

                                  M. M. Marçal 
                                  "  Desglaç "

dimecres, 3 de juliol del 2013

" PER MOLT QUE ENS ABRACEM " de Joan Vinyoli

Avui recordem a Vinyoli en el  99 aniversari del seu naixement.





Per molt que ens abracem i que ens omplim la boca
de boca i que ens mesclem els cossos,
mai no som un. Cada vegada
l’assaig de no gastar massa paraules,
que és el que més traeix.
Val més el gust de les petites coses
velades, que revelen.

Un dia clar de somnis i de foc
ens torna al lloc on vàrem començar.


                                  J. Vinyoli 

dilluns, 1 de juliol del 2013

" AL FONS DEL VELL CARRER " de B. Rosselló Pòrcel

Tot és alegria al voltant, però en el fons del cor del poeta la tristesa de la mort -una mort pressentida- s'hi ensenyoreix. 



Al fons del vell carrer
i dansaven sardanes,
d’homes i dones bull
la plaça endiumengada;
aquell matinet d’or
era ple de rialles,
de besos i de crits
i braçades en l’aire,
de cares radiants,
desitjos i esperances.

Si sospirava el cor,
sospirava debades,
no podia trobar,
no trobava una imatge
que no fos de consol
i d’alegria sana.
Caminava pel mon
ple de gran malaurança
cercant només la mort
-i era tot joia clara-.

             B. Rosselló Pòrcel