dimecres, 24 de juliol de 2013

" PÒRTIC " de Guerau de Liost

La poesia de Guerau de Liost evoca amb el seu llenguatge musical, sensorial, una ciutat de somni.




Bella Ciutat d'ivori, feta de marbre i or:
tes cúpules s'irisen en la blavor que mor, 


i, reflectint-se, netes, en la maror turgent,
serpegen de les ones pel tors adolescent.

L'ivori té la gràcia d'un marbre constel·lat
d'aurífiques polsines, com una carn d'albat.


Bella ciutat de marbre del món exterior,
esdevinguda aurífica dins un esguard d'amor!

Ets tota laborada amb ordenat esment.
Et purifica el viure magnànim i cruent. 


I, per damunt la frèvola grandesa terrenal,
empunyaràs la palma del seny - que és immortal.

                                    Guerau de Liost
                                       "La ciutat d'ivori"

13 comentaris:

  1. Ciutat de somni o ciutat idealitzada, potser... no sé massa captar-li la intenció...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pel que sembla "La ciutat d'ivori" evoca una urbs noucentista molt idealitzada.
      Això és el que he llegit, Carme.

      Elimina
  2. Noucentisme pur, aquest poema preciosista i d'una perfecció milimètrica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Exacte, Novesflors. Un poeta exponent magnífic del Noucentisme.

      Elimina
  3. moltes gràcies Glòria no coneixia a aquest poeta

    ResponElimina
    Respostes
    1. N'hi ha tants de bons poetes poc coneguts!
      Guerau de Liost va ser força anomenat en la seva època, però actualment se'l recorda poc.
      Gràcies a tu, Xelo, per les teves visites.

      Elimina
  4. Caram, què bonic! M'han agafat ganes de fer un viatge sensorial cap aquesta ciutat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que és bonic. I la ciutat un somni, una utopia.
      M'alegra veure't, Porquet!

      Elimina
  5. Una ciutat molt perfecta, però també molt freda, li falta caliu...
    Petonets, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La perfecció ja ho sol ser de freda, oi?
      Petonets de bona nit!

      Elimina

  6. La idea de ciutat (societat) harmònica convertida en bell poema i l'expressió d'un horitzó... Noucentisme en estat pur!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una ideal societat harmònica desitjada, somniada...irrealitzable potser?

      Elimina
  7. Quienes metàfores hi ha?

    ResponElimina