divendres, 13 de maig de 2011

"LA POMA ESCOLLIDA" de Josep Carner




Josep Carner, en aquest poema, magnífic, de "ELS FRUITS SABOROSOS" parla d'un amor seré, assossegat, dolç com la fruita madura.





Alidé s'ha fet vella i Lamon és vellet,
i, més menuts i blancs, s'estan sempre a la vora.
Ara que són al llit, els besa el solellet.
Plora Alidé; Lamon vol consolar-la i plora.

-Oh petita Alidé, com és que plores tant?
-Oh Lamon, perquè em sé tan vella i tan corbada
i sempre sec, i envejo les nores treballant,
i quan els néts em vénen em troben tan gelada.
I no et sabria péixer com en el temps florit
ni fondre't l'enyorança dels dies que s'escolen,
i tu vols que t'abrigui i els braços em tremolen
i em parles d'unes coses on m'ha caigut oblit.



Lamon fa un gran sospir i li diu:
-Oh ma vida, mos peus són balbs
i sento que se me'n va la llum,
i et tinc a vora meu com la poma escollida
que es torna groga i vella i encara fa perfum.
Al nostre volt ningú no és dolç amb la vellesa:
el fred ens fa temença, la negra nit horror,
criden els fills, les nores ens parlen amb 'aspresa.
Què hi fa d'anar caient, si ens ne duem l'amor? 



                                   Josep Carner

                               " Els fruits saborosos"


Aquarel·la: Tayete

13 comentaris:

  1. Arribar a la vellesa i voler i no poder...uf, ha de ser molt depriment i dur, però el pitjor de tot ha de ser sentir-se rebutjat o tenir la sensació de fer nosa. El meu pare sempre deia “no facis el que no vulguis que et facin a tu” i les nores, els fills i els nets d’avui seran els avis de demà (però se’ls hi ha de recordar).
    Aquest és un dels pocs llibres de poesia que tinc, li hauré de treure la pols. Gràcies pel poema.

    ResponElimina
  2. Quanta tendresa ! Costa de pair el pas del temps...Sempre m´ho deien els avis i oncles quan encara hi eren...és trist ser vell. I a mi no m´ho semblava perquè creia que tenien tot el temps de món,sense obligacions.
    A mida que vas creixent vas entenent...

    ResponElimina
  3. Quadern de mots, recordo la meva avia que recitava un poema "El plat de fusta" (el coneixes?)que anava del tema de "tal faràs, tal trobaràs"
    Carner té poemes meravellosos, dóna'ls una segona oportunitat!
    Arreveure i gracies per la visita :-)

    ResponElimina
  4. Pais,
    Jo ja tinc una edat i el que tinc clar és el viure el dia a dia. I em funciona.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  5. Ostres, sí recordo la història del plat de fusta.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  6. la fruita madura, és com el vi, guanya en sabor, color i textura :)) )jo sóc bastant verd, immadura ... un projecte de dona xD)

    Salutacions!!

    ResponElimina
  7. Quina sort! Entenc que si ets verd i immadura vol dir que ets una dona jove.
    La fruita, madura, el vi (el bo) guanya amb els anys. Però després del zenit ja sabem el que ve... ;-)

    ResponElimina
  8. Es bonic,pero tant con dieuno

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carner és un gran poeta, això no vol dir que necessàriament hagi d'agradar a tothom. Cada persona té la seva sensibilitat i el seu gust, cada persona té la "seva" poesia.

      Elimina
  9. per aquest poema em vaig fer un tatuatge a l' esquena

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un tatuatge? Si que et va impactar aquest poema...
      S'ha de reconèixer que és magnífic.
      Gracies per la visita i el comentari, Finisecular!

      Elimina
  10. Es un poema romàntic per a gent gran. Suposo que sense l'experiència de l'edat és més difícil que arribi a emocionar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest és un amor de tota la vida, que sempre està al costat, que sempre respon. Un privilegi.
      Al jovent segurament encara els hi falten vivències per apreciar aquest tipus amor, tot i que Josep Carner el va escriure amb 22 anys.

      Elimina