Un poema d'amor, que trobo magnífic.
Els teus llavis. La fruita. La magrana...
Àngel rebel, tot olor de gingebre.
Atrapa'm pels replecs d'aquesta febre.
Vine amb verdor de pluja. Sargantana
que em fuges pels cabells, sense frontera,
al bat del sol, ales d'ocell nocturn!
Serves per cor la Lluna o bé Saturni,
als ulls, un tast de boira matinera.
El teu cos mineral. Sal. Vi. Maduixa.
Com una serp, cargola't al meu ventre
i cerca'm, amb verí d'amor, al centre.
Tu seràs un gat negre. Jo una bruixa.
Ens fitarem errants, i en el desvari
la lluna, cega, encendrà l'escenari.
Àngel rebel, tot olor de gingebre.
Atrapa'm pels replecs d'aquesta febre.
Vine amb verdor de pluja. Sargantana
que em fuges pels cabells, sense frontera,
al bat del sol, ales d'ocell nocturn!
Serves per cor la Lluna o bé Saturni,
als ulls, un tast de boira matinera.
El teu cos mineral. Sal. Vi. Maduixa.
Com una serp, cargola't al meu ventre
i cerca'm, amb verí d'amor, al centre.
Tu seràs un gat negre. Jo una bruixa.
Ens fitarem errants, i en el desvari
la lluna, cega, encendrà l'escenari.
Maria-Mercè Marçal
Fa tants anys que la M.Mercè Marçal em va robar el cor!
ResponEliminaNo m'estranya gens, és magnífica!
EliminaQuina seducció. Quant desig. Quants colors, olors, textures i sabors. Què descripció, de la tendresa dels llavis d'una dona, del cos d'una dona: sal, vi, maduixes. D'aquestes ànsies boges per compartir calor a la intimitat, fins enredar com les serps.
ResponEliminaAquest és el primer poema que vaig descobrir d'una autora catalana i lesbiana. Res a veure amb Peri Rossi, que és l'única que coneixia. Marçal tenia alguna cosa diferent, suposo que és la llengua catalana: el so, tan suau, tan obert, tan murmuri de lleida o de la tramuntana. A més va ser el primer que regali a una senyora vint anys més gran que jo, que em impartia català.
Em va reconfortar saber que alguna senyora (marçal) malbaratava aquesta passió per la fruita, i per una dona, que és com la magrana: vermella, líquida i fresca.
Gran poema, Glòria.
Bona nit! :))
Fatima, amb el teu comentari gairebé és podria fer un altra poesia! Que bé que ho explicas...
EliminaEl poema de la Marçal és fantàstic, amb aquestes imatges tan visuals, la musicalitat i, sobre tot, la passió que ens mostra obertament.
Quines coses per dir a cau d'orella!
Sempre és un plaer retrobar-se amb aquesta dona rebel!
ResponEliminaSi, Porquet, molt rebel. Tres voltes!
EliminaQuina força que porta aquest amor i aquest desig! És un poema fantàstic!
ResponEliminaPer escriure un poema axis s'ha d'estar enamorat. Apasionadament.
EliminaBonic i sensual poema
ResponEliminaJo el trobo moooolt sensual. ;-)
EliminaRRRRRRRRR!!! M'encanta! el de l'Estellés també em va encantar. Que diferents i que bons els dos. Aquell em va fer pensar en el crit del llop que tots (tots?) portem dins i aquest... aiiiiiiiiiixxxxxxxx!
ResponEliminaEstellés és fabulós, a mi em posa carn de gallina, diu unes coses tremendes amb una senzillesa i una naturalitat!
EliminaGracies pel comentari, Gerònima.
I bona nit!