dimecres, 18 de maig de 2011

"FE MÍA" de Pedro Salinas

Poema breu, però molt intens d'aquest magistral poeta.


No me fío de la rosa 
de papel,
tantas veces que la hice
yo con mis manos.

Ni me fío de la otra
rosa verdadera, 
hija del sol y sazón,
la prometida del viento.

De tí que nunca te hice,
de ti que nunca te hicieron,
de tí me fio, redondo
seguro azar.

                 Pedro Salinas

10 comentaris:

  1. M'ha vingut al cap. Segur que la coneixes però et deixo l'enllaç:

    http://www.goear.com/listen/c36108d/es-caprichoso-el-azar-serrat-and-noa

    Les hores sembla que se m'encongeixin...tot i així, malgrat que fa dies que no comento, sovint passo a fer una petita pausa en aquest raconet teu de poesia.
    Tinc pendent el "liebster", no me n'oblido.
    Una abraçada ben gran, Glòria!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fanalet, quina alegra! Ja t'enyorava.
      Encara que trobo a faltar els teus comentaris m'alegren les teves visites.
      Pel "liebster" no pateixis, ja saps que nominar altres blocs és una opció, no una obligació.
      Confio que aviat puguis disposar de més temps per blogejar, se't troba a faltar...
      Una abraçada gegant!

      Elimina
  2. M'agradava molt el Pedro salinas quan era jove , i. Ara em torna a agradar , serà que no ens feim vells, ens feim més savis?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Més savis, segur. Jo no en tinc cap dubte!
      Cada dia, més.

      Elimina
  3. Jo també em refio molt de l'atzar, i dels versos. M'agrada aquest racó teu, Glòria, és ple de bona poesia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades cal fer-ho. L'atzar, a vegades, és com un instint. Jo el sento així.
      M'agrada que t'agradi el meu racó, que és vostre.
      Gràcies, Sílvia.

      Elimina
  4. L'atzar com a cosa segura.
    Gran paradoxa, nova i lluent per a mi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una gran paradoxa, si senyor.
      Per pensar-hi una estona.

      Elimina