Poema breu, però molt intens d'aquest magistral poeta.
No me fío de la rosa
de papel,
tantas veces que la hice
yo con mis manos.
Ni me fío de la otra
rosa verdadera,
hija del sol y sazón,
la prometida del viento.
De tí que nunca te hice,
de ti que nunca te hicieron,
de tí me fio, redondo
seguro azar.
Pedro Salinas
Només l'atzar ...
ResponEliminaSalinas ens fa pensar, oi, Carme?
EliminaM'ha vingut al cap. Segur que la coneixes però et deixo l'enllaç:
ResponEliminahttp://www.goear.com/listen/c36108d/es-caprichoso-el-azar-serrat-and-noa
Les hores sembla que se m'encongeixin...tot i així, malgrat que fa dies que no comento, sovint passo a fer una petita pausa en aquest raconet teu de poesia.
Tinc pendent el "liebster", no me n'oblido.
Una abraçada ben gran, Glòria!
Fanalet, quina alegra! Ja t'enyorava.
EliminaEncara que trobo a faltar els teus comentaris m'alegren les teves visites.
Pel "liebster" no pateixis, ja saps que nominar altres blocs és una opció, no una obligació.
Confio que aviat puguis disposar de més temps per blogejar, se't troba a faltar...
Una abraçada gegant!
M'agradava molt el Pedro salinas quan era jove , i. Ara em torna a agradar , serà que no ens feim vells, ens feim més savis?
ResponEliminaMés savis, segur. Jo no en tinc cap dubte!
EliminaCada dia, més.
Jo també em refio molt de l'atzar, i dels versos. M'agrada aquest racó teu, Glòria, és ple de bona poesia.
ResponEliminaA vegades cal fer-ho. L'atzar, a vegades, és com un instint. Jo el sento així.
EliminaM'agrada que t'agradi el meu racó, que és vostre.
Gràcies, Sílvia.
L'atzar com a cosa segura.
ResponEliminaGran paradoxa, nova i lluent per a mi.
Una gran paradoxa, si senyor.
EliminaPer pensar-hi una estona.