Jordi Sarsanedas ho diu ben clar i català: Que no esperin que presentem excuses!
- Nobles i bells senyors inconscients feliços
- multiplicats cofois entre els miralls
- d'Aranjuez o Versalles,
- per gala coronats de barretina
- frígia,
- oh jacobins beats i gaditans metòdics,
- ben satisfets i grassos en esperit,
- us conec el rebuf quan ens trobeu
- arbre torçat, mesell, tan obstinat a viure,
- en un racó molest
- del racional jardí geopolític.
- I què hi farem, si som el poble-nosa,
- si el món, almenys aquí, es refusa a assemblar-se
- a la imatge que en fa el vostre desig?
- No heu d'esperar que presentem excuses.
- Jordi Sarsanedas
NO, no presentarem excuses per ser qui som. La factura, en tot cas!
ResponEliminaSi, Cantireta, si. Ja seria hora de passar factura...
EliminaDe poble nosa, res de res, si algú en fa no serem precisament nosaltres...La meva mare sempre deia: quan algú em fa nosa, jo m'aparto...Potser cal que ho fem, però ben lluny.
ResponEliminaPetons.
Ai, a la majoria ja ens agradaria apartar-nos. Ben lluny!
EliminaPetons, M.Roser.
Cap excusa, no ens calen, la realitat parla per si sola, com aquest poema. Bon dia, Glòria!
ResponEliminaAi, Sílvia...la realitat parla, però qui se l'escolta?...
EliminaAquest poema ja fa temps que es va escriure, no veig que s'hagi millorat gaire :(