dijous, 27 de desembre de 2012

"DOLÇ ÀNGEL DE LA MORT" de Marius Torres

El dia 29 de desembre és l'aniversari de la mort del poeta. El recordem amb un poema bellíssim i molt conegut, on accepta amb enteresa i resignació l'inevitable mort que se li atansa. Aquí la teniu en la veu de Miquel Àngel Tena.



Dolç àngel de la Mort, si has de venir, més val
   que vinguis ara. 

Ara no temo gens el teu bes glacial,
 hi ha una veu que em crida en la tenebra clara
  de més enllà del gual.
Dels sofriments passats tinc l’ànima madura
    per ben morir. 

Tot allò que he estimat únicament perdura
en el meu cor, com una despulla de l’ahir,
   freda, de tan pura.
Del llim d’aquesta terra amarada de plor
  el meu anhel es desarrela.

Morir deu ésser bell, com lliscar sense esforç
en una nau sense timó, ni rems, ni vela,   
i llast de records!
I tot el meu futur està sembrat de sal!
Tinc peresa de viure demà encara...

Més que el dolor sofert, el dolor que es prepara,
   el dolor que m’espera em fa mal...
 I gairebé donaria, per morir ara
—morir per sempre—, una ànima immortal. 

                                                       
                                                                           Màrius Torres
                                                                           Setembre 1936



38 comentaris:

  1. Corprèn aquesta manera tan lírica i tan íntegre d'acarar la mort. Bon dia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina serenitat, perquè el poeta, persona culta i intel·ligent, ja devia saber que la mort ja l'esperava . Corprèn, certament.

      Elimina
  2. Estimada, quan vaig posar la música a aquest poema em vaig aprimar cinc quilos. I no la canto gaire perqué es un repte tant fort que s'ha d'estar en disposició de subscriure'l o val més no jugar-hi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No m'estranya que t'aprimessis tant després d'haver-lo sentit. I deixes la pell.
      Magnífic!

      Elimina
  3. http://totelfretquesacosta.blogspot.com.es/2011/01/dolc-angel-de-la-mort.h

    ResponElimina
    Respostes
    1. He tingut que buscar-lo pel nom del blog, sinó em passava com a en Miquel.
      Ja t'he dit que n'ha agradat molt. I ho repeteixo.

      Elimina
  4. Bell i impactant, però no és trist malgrat el tema.

    M'ha agradat, jo no el desconeixia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un poema força conegut i molt bell.
      Una abraçada!

      Elimina
  5. És molt bonic aquest poema, Glòria.
    Transmet pau d'esperit...
    Gràcies
    petó

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina serenitat la del poeta i qui llenguatge tan bell!
      Si que és un poema preciós, Miquel.

      Elimina
  6. Emmm, Miquel Àngel... aixòooo, he clicat l'enllaç que poses i el teu blog diu que no existeix aquesta pàgina
    :(

    ResponElimina
    Respostes
    1. Has d'entrar al blog principal (El temps de ...) i d'allì a (Tot el fret que s'acosta...) suposo

      Elimina
  7. Pell de gallina, aquest poema és dels més colpidors que he llegit sobre la mort. Fins i tot em costa escoltar-ne la cançó del Miquel Àngel, que ja és dir... Petonets, Glòria!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Corprèn el poema i la cançó del Miquel Àngel posa la carn de gallina. Però val la pena, oh i tant!

      Elimina
  8. Tinc el volum de les seves poesies...sempre m'ha arribat Marius Torres , però que l'àngel de la mort s'esperi s'assegut per nosaltres i ben lluny de moment

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si noia, per mort dolç que sigui no tinc gaires ganes de que me'l presentin.

      Elimina
  9. Jo sí que el coneixia i penso que per estimar la mort tan poèticament, devia patir molt en vida i sabia que encara patiria més...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sens dubte, Torres, fill de metge, no devia ignorar tot el procés de la malaltia i que la mort el rondava. Amb aquest coneixement devia patir més encara...

      Elimina
  10. Admirable manera d'assumir el poeta el final inevitable.

    ResponElimina
  11. L'any es mor.
    Immortalment es mor.
    Com el poeta.

    Bones festes, Glòria.

    ResponElimina
  12. Quan tenia 14 anys em vaig enamorar del poema, i a classe de Pretecnologia (ara, Dibuix) en vaig fer un poema visual que va agradar molt a la profe.
    Amb 45 he conegut l'home que va posar música al poema. El cercle s'ha acabat. I jo també voldria una ànima immortal, com els versos....

    Per escoltar lo Miquel,
    http://www.goear.com/listen/24ee429/dolc-agravengel-de-la-mort-miquel-angel-tena

    Uns petons de lluna plena ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Encara el conserves el poema visual? Seria interessant veure'l. Així el tindríem en tres versions.
      Petonets, no sé si de lluna plena o si ja va minvant!

      Elimina
  13. Ves'hio a partir del Blog Principal , Es la primera cançó que vaig posar-hi si no pots m'ho dius que te l'enviaré.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja l'he trobat, Miquel Àngel.
      ràcies
      Una abraçada

      Elimina
  14. És molt dur, aquest poema, i bell alhora.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, Helena. Colpeig, i més sabent les circumstancies en que el va escriure el poeta.

      Elimina
  15. Màrius Torres, el meu primer gran poeta de capçalera. No saps com m'agrada aquest poema. I la versió cantada d'en Miquel Àngel em fa plorar de bellesa cada vegada que la sento. Gràcies.
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens bon gust, Galionar. Un gran poeta Màrius Torres, i en veu d'en Miquel Àngel emociona encara més.

      Elimina
  16. M'ha agradat molt escoltar la cançó Miquel Àngel, entenc que et costés musicar el poema...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per a musicar un poema t'has de capbussar en el poeta, l'has d'entendre i subcriure. Fer teva la seva intenció o no ho faràs honestament.El trairàs. Independentment dels resultats artístics, hi ha un mòbil fil d'intimitat que et conecta directament. Aquest poema vol un compromís, al menys, a una alçada similar amb el que Màrius Torres el va escriure i em va fer plantejar la Mort en tota la seva dimensió d'imminència. D'aquest treball sobre Màrius, no en vaig sortir solsament més prim, sinò més madur. Després vaig deixar de perseguir certes coses que no tenen importància.

      Elimina
    2. Ho fas genial Miquel Àngel, entenc això que expliques, si profunditzes en el poema es sent això que dius,com una catarsi.

      Elimina
    3. M.Roser, tens raó, en Miquel Àngel s'hi deixa la pell. La canta amb el cor.

      Elimina
    4. Gràcies ,Moltes gràcies,per la vostra generosa benevolència. Aquesta grabació té un defecte molt wevident, que es l'accent de la paraula dolór que vaig col·locar malament i encara no sé perqué , ho hauria de corregir punxant però es molt complicat tornar a consseguir el só analògic amb que es va fer , algun dia potser la tornaré a gravar tota sensera amb l'accent ben posat...Tot i que es un tema que demana molt de fetge per cantar-lo be. De fet estar preparat per reptar a l'Àngel d'aquesta manera ,no es pas qualsevol fotesa ...

      Elimina
    5. Ets molt exigent amb tu mateix, Miquel Àngel, entenc que t'agradi la perfecció, però aquest defecte tan "evident" estic segura de que ningú se'n havia adonat fins que tu hi has fet esment. I així i tot molts ni el notem.
      A mi personalment m'ha agradat molt, se'm pose la carn de gallina quan et sento cantar-lo.

      Elimina