dilluns, 3 de desembre de 2012

"LA SARDANA" de Lluís Maria Xirinacs

L'Elfreeland ens fa memòria de la vaga de fam que fa anys va iniciar Xirinacs. Un bon dia per recordar-lo amb un poema.


Rodona, sense presidències,
sense darrers llocs.
Tancada, comunitària,
íntima.
Oberta a tots els qui hi vulguin entrar,
sempre creixent.
Rigorosa, amb una llei íntima,
tot comptat i amidat.
Assenyada al principi,
amb serenor i mesura.
Arrauxada al final,
folla i disbauxada.
Inspirada per un mestre que no es veu,
que no balla, que no vol lluir-se.
Animada, per una cobla enlairada
que no està de festa sinó de servei.
Festiva, per tot un poble
que dansa joiós.
Delicada, els peus de puntetes,
els dits enllaçats.
Dona i home, dona i home
ambdós iguals sense privilegis.
Al cor dels pobles i ciutats,
al bell mig de la plaça major.
Així vull que sigui la meva pàtria.
Així somnio la companyonia universal de tots els homes.

                               Lluís Maria Xirinacs


Disseny imatge: Montserrat Jornet

2 comentaris:

  1. Doncs té tota la raó, la sardana inclou tants símbols! I n´hi ha que no n´aprenen, no de ballar-la, sinó d´entendre-la.

    Bon dia Glòria!

    ResponElimina
  2. Ballar-la és senzill, si se'n vol aprendre. I per entendre-la també se'n han de tenir ganes. Però no se jo si tothom ho vol fer...

    ResponElimina