dimarts, 4 juny de 2013

"LES CIRERES INGENUES" de Josep Carner

El 4 de juny de 1970 morí Josep Carner lluny de Catalunya, a Brussel·les.  El recordem amb un poema de "Els Fruits saborosos" .




Mena els infants Pantídia per la verdor del prat
un dia clar de juny, obert de bat a bat:
hi ha flors a cada marge i el cel és innocent;
la pols mateixa, quan es mou, és resplendent.

I criden els infants en blanca volior,
i canten i s'empaiten dellà de les passeres.
Del cirerer ni veuen l'ombreig i l'abundor;
mil boques a tot riure, l'esclat de les cireres.

Al cor de l'arbre, hissada sobre els herbatges molls,
la mare, penjarelles de foc posa en senalla
i vora seu convoca els cants i la batalla:
-Per al que vingui tot seguit hi ha dos penjolls-

I n'heuen tots, i fugen d'uns vímets a l'abric,
i tot seguit adornen les càndides orelles:
o nas i boca es pinten d'unes regors vermelles
de llurs dentetes d'esquirol en el fadic.

Tot sol, amb les cireres s'alegra el més infant,
i en ses mans bellament saltironen i dansen,
¡ quin obrir-se els ulls que miren, i no es cansen,
les joies de l'estiu que tenen al davant!

La mare el va collir, l'alçà a la llum del dia
i el féu, contra del cor, lloat i beneït:
-L'un vol la vanitat, l'altre cerca el profit;
el benaventurat és qui pren l'alegria.


                                         Josep Carner


14 comentaris:

  1. les cireres, tenen un no sé què que enamora, un encís i un atractiu i un gust boníssim!!!

    M'encanten les cireres!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Brillants, vermelles, temptadores...qui s'hi pot resistir!

      Elimina
  2. Encara no n'he menjat, així que em serveixo amb el teu permís.

    Segurament és un dels fruits que més joc dóna. Bon dia Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Serveix-te'n i que vagi de gust. Estan al punt.
      Donen molt joc les cireres, poèticament també:
      http://elglobosblog.blogspot.com.es/search?q=cirerer+petit

      Elimina
  3. És una escena ben plàcida i bella la d'aquest poema! De petita m'agradaven moltíssim, abans de menjar-me-les i jugava una bona estona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són poemes molt visuals els de "El Fruits saborosos", escenes familiars, situacions quotidianes descrits magistralment per Carner.
      Qui no ha tingut unes arracades fetes de cireretes?
      :D

      Elimina
  4. Un poema mestrívol, i les cireres boníssimes, res d'estranyar si recordem el títol del poemari, Els fruits saborosos. Jo també jugava a penjarme-les de les orelles. Una joia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic intentant reunir "Els fruits saborosos" al bloc. Ja en porto 10, més de la mitat.
      Les cireres, quines arracades tan boniques! I tan bones.

      Elimina
  5. és començar i no poder parar de menjar cireres....ara és el temps

    ResponElimina
    Respostes
    1. És veritat! Quan comences no hi ha aturador.
      A mi les que més m'agraden són les picota.

      Elimina
  6. Un poema ben adient, ara que és el temps de les cireres...Encara recordo com ens enfilàvem al cirerer, i ens en fèiem un bon tip i també ens les posàvem per arracades...

    Sota un cirerer florit,
    murmuri d'abelles...

    Petonets Glória

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quins records tan bonics, M.Roser!
      Jo sempre les he tingut que comprar al mercat...
      Petonets!

      Elimina
  7. quasi em menjo el poema...ai les cireres saboroses sí!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Boníssimes! Que vagi de gust, Elfree!
      :D

      Elimina