dilluns, 10 de juny de 2013

"A MOS BESCAMPTADORS" de J. Verdaguer

Avui fa 111 anys va morir Mossèn Cinto, després d'un llarg via crucis d'incomprensió i difamacions. Fruit d'aquell dolorós procés és el poemari "Flors del Calvari". I aquest poema, que ha musicat Miquel Poveda, i que canta amb molt sentiment.



Amadíssims enemics,
si algun me’n vol ser encara,
guardians del meu honor,
mirall de les meves taques,
herbejadors de mon camp,
traieu-me’n les herbes males,
traieu-ne espines i tot ;
jo us daré foc per cremar-les.

Si flors hi arribo a collir
les guardaré per vosaltres.
Lo bé que m’heu fet és gran;
de genolls a vostres plantes
jo us ne dono grans mercès:
Déu vos ne done la paga.

               Jacint Verdaguer


26 comentaris:

  1. molt bona poesia. ets una magnifica escriptora petons carlos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Celebro que t'agradi aquest poema de Mossèn Cinto.
      Gracies pel comentari i `per la visita, Carlos!

      Elimina
  2. Sempre que llegeixo Verdaguer em quedo tocada de ben endins per la força i les emocions que sap transmetre...

    Aquest poema genera admiració multiplicada, per la forma de transmetre i també pel contingut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan dolor, quanta conformitat, quanta injustícia! No m'estrenya que el poema t'emocioni... està escrit des de el cor.

      Elimina
  3. Era gran, el mestre Cinto. Un petó, bonica!

    ResponElimina
  4. El poema m'ha agradat igual que la versió musicada d'en Poveda, això que en Poveda no m'entusiasme.

    Bona setmana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi em va semblar molt bona la versió musicada pel Poveda, sap transmetre tota la força i el desesper que conté la poesia.
      Bona setmana, Quadern!

      Elimina
  5. Cal molta humilitat i sensatesa per escriure així. Ho va passar fatal; casom la burgesia, que on posa la mà hi vol el cos i el cor sencer.

    Bon dia, però! :0)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Li van fer la vida impossible la burgesia i la jerarquia eclesiàstica. Però el poble sempre el va estimar i admirar, molt.

      Elimina
  6. M'ha agradat molt la interpretació de M. Poveda. Val la pena escoltar-la.

    ResponElimina
  7. es en moments complicats que es reconeixen els amics

    un bes..

    ResponElimina
    Respostes
    1. Afortunadament sempre queda qui ens aprecia de debò, amics sincers. Ell també en tenia, i el van acompanyar fins al final.

      Elimina
  8. Aprofitar als enemics....una bona pràctica

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per més que ho vulgui positivar eren enemics poderosos, que més val no tenir. Són perillosos.

      Elimina
  9. Un fruit extraordinari encara que sigui del calvari.

    ResponElimina
  10. Mossèn Cinto, un poeta extraordinari, i tan incomprès... També la seva prosa és magnífica. Has llegit, En defensa pròpia? te'l recomano, perquè reflecteix tot el seu patiment...
    Diuen que quan va morir a vila Joana, li van posar un hàbit, però no tenia cordó i li van posar el del pare Miquel, d' Esplugues, que l'assistia en aquell darrer moment...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fa poc temps vaig assistir a una conferencia on van parlar de la seva vida i la seva obra. Sempre l'he admirat, però des de que vaig saber el seu patiment l'admiro encara més. Com a home integra i honest i com a poeta.
      L'anècdota del cordó no la coneixia, M. Roser.
      Petonets!

      Elimina
    2. Jo sí que vaig llegir en defensa pròpia, me'l van regalar i em va encantar... totalment d'acord amb el que dius, M Roser!

      Elimina
    3. Doncs ara és el moment de llegir-lo. Ara que ve l'estiu i s'acaben moltes activitats a les que acostumo a participar.
      Ara tindré temps per fer-Ho.
      Gràcies a les dues per la recomanació!

      Elimina
  11. Et deixo la primera i l'última estrofa del seu poema, Vora la mar:

    VORA LA MAR

    Al cim d’un promontori que domina
    les ones de la mar,
    quan l’astre rei cap al ponent declina,
    me’n pujo a meditar...

    Per què escriure més versos en l’arena?
    Platja del mar dels cels,
    quan serà que en ta pàgina serena
    los escriuré amb estels?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest poema el vam llegir també, el dia de la conferencia que abans t'he comentat. Em va agradar molt. Un dia l'haurem de compartirem al blog, perquè és magnífic.

      Elimina