dissabte, 29 d’abril de 2017

"PREJUDICIS" de Josefina Peraire

Són perillosos els judicis prematurs, encara que els humans en som donats a fer-ne, cal conèixer l'essència de les coses per poder valorar-les.




No es pot analitzar a primera ullada,
no es pot dictar sentència
al perfil d’un estoig que oculta el contingut.
Deixem espai i temps
perquè l’home i les coses es desfullin
i ens mostrin l’ànima...

Obrim-nos verges
a un món que exhala insospitats perfums.

                                             Josefina Peraire 



dissabte, 22 d’abril de 2017

"INVOCACIÓ A SANT JORDI" de Miquel Dolç

Una invocació al Sant Patró de Catalunya, escrita per un poeta de Mallorca. Aquí la podem escoltar sobre la música de Haendel.





A vós implorem
sant Jordi gloriós,­­
a vós demanem
vostra protecció,
que els cants ens alegrin
i ens facin millors
­ i ens facin amar-vos
Sant Jordi gloriós!
                   
              Miquel Dolç


dissabte, 15 d’abril de 2017

"ERA DIA DE MERCAT" de Josep Palau i Fabre

Recordem a Josep Palau i Fabre, de qui el proper dia 21 es commemora el centenari del seu naixement, amb un estremidor poema que dedica al "Guernica". Aquí el podem sentir en la seva veu.





Era dia de mercat. 
Els infants jugaven a guerra. 
Les dones triaven les verdures, 
els ous, l’aviram, les patates. 
El repertori era una mica limitat, 
perquè era temps de guerra. 
Era dia de mercat.

Dos quarts de cinc de la tarda. 
Els infants jugaven a guerra 
quan de sobte, del cel, d’on vénen, diuen, 
els àngels i els ocells, queia un xàfec de foc, 
el cel era l’infern, l’ordre s’havia capgirat.

Tres hores com una eternitat 
i aquell joc s’extingia. 
Els infants ja no jugaven a guerra: 
la guerra els havia exterminat. 
Ara tothom pensava igual, 
perquè tots els cadàvers pensen el mateix. 
I així començava la gran uniformitat.

Mil sis-cents cinquanta-quatre morts 
i vuit-cents vuitanta-nou ferits. 
Quina gesta, senyors, quina gesta! 
Que el món prengui model, ja sap el que l’espera. 
¿No habitaven als Andes, els còndors? 
¿Per què escullen aquestes contrades?

I l’arbre allí, al bell mig, també nafrat, 
però dempeus. I encara no ha ressuscitat!

                                      Josep Palau i Fabre 

divendres, 7 d’abril de 2017

"LA VIDA" de J. Vidal i Alcover


De que serveixen els consells dels assenyats, consells que ni tan sols s'han demanat, davant la força de l'amor, del desig, de la vida?  De ben poc, ja ho diu el poeta de Manacor.



                                     V
                                                                                                                          R.T.


Diuen els assenyats: “No et convé poc ni gens.
És l’encarnació del mal. Fes-te’n enfora.”
I jo, comptant minuts, n’hi trob tants, a cada hora,
quan, sols el cor i jo, t’esper i tu no véns!

Ja ho sé, que el seny i el món troben que no em convens,
com sé que més enllà del món i del seny posa
l’amor, cec i gelós, i àdhuc sé que la rosa
-com en una moral de faula- neix del fems.

Però ¿Què vols, si, a més de món i seny, d’ardida
rosa i profit, a més de florida llecor,
a més de gelosia i ceguesa, a més d’amor,

a més de mal, ets tu? ¿Com vols que doni oïda
a tant bon conseller, assenyada remor
i prudent esperit, com vols, si tu ets la vida?

                                                    J. Vidal i Alcover 
                                                 "Sonets Alexandrins"