Josep Palau i FabreEra dia de mercat.Els infants jugaven a guerra.Les dones triaven les verdures,els ous, l’aviram, les patates.El repertori era una mica limitat,perquè era temps de guerra.Era dia de mercat.Dos quarts de cinc de la tarda.Els infants jugaven a guerraquan de sobte, del cel, d’on vénen, diuen,els àngels i els ocells, queia un xàfec de foc,el cel era l’infern, l’ordre s’havia capgirat.Tres hores com una eternitati aquell joc s’extingia.Els infants ja no jugaven a guerra:la guerra els havia exterminat.Ara tothom pensava igual,perquè tots els cadàvers pensen el mateix.I així començava la gran uniformitat.Mil sis-cents cinquanta-quatre mortsi vuit-cents vuitanta-nou ferits.Quina gesta, senyors, quina gesta!Que el món prengui model, ja sap el que l’espera.¿No habitaven als Andes, els còndors?¿Per què escullen aquestes contrades?I l’arbre allí, al bell mig, també nafrat,però dempeus. I encara no ha ressuscitat!
Grans poetes, grans poemes. Un petit recull de poesies que m'han fet sentir, somniar, vibrar. I dels escriptors que amb la sensibilitat de la seva ploma les han creades.
dissabte, 15 d’abril del 2017
"ERA DIA DE MERCAT" de Josep Palau i Fabre
Recordem a Josep Palau i Fabre, de qui el proper dia 21 es commemora el centenari del seu naixement, amb un estremidor poema que dedica al "Guernica". Aquí el podem sentir en la seva veu.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
No coneixia aquest poema i el trobo molt escaient, i malauradament, molt actual. Gràcies, Glòria, per donar-lo a conèixer.
ResponEliminaJo tampoc l'havia llegit mai. Em va sorprendre i l'he volgut compartit. Malauradament no ha perdut actualitat, al contrari.
EliminaRealment un poema ben esfereïdor...I les bombes queien en mig de la vida quotidiana!
ResponEliminaBona Pasqua, Glòria.
Queien i cauen. Avui pots trobar la mort ballant en una sala de festes, comprant enciams en un mercat o en una cerimònia religiosa. Esfereïdor, com be dius.
EliminaPetonets!
Impressionant i esborronador.
ResponEliminaI tant! De tant senzill i directe encara colpeig més.
EliminaM'ha agradat sentir-lo amb la seva veu i també m'ha agradat molt la petita explicació que fa al començament.
ResponEliminaSi, llegeix molt bé els versos Palau i Fabre, no tots els poetes ho saben fer. L'explicació del començament situa molt el bé el poema.
Eliminagràcies pel real de la veu del poeta ...en ple centenari !
ResponEliminaabraçades de pasqua florida
Ja s'acosta el centenari. Sembla que se li pensa donar rellevància. Veig que s'anuncien conferencies i commemoracions.
EliminaAbraçades de pasqua i de tot l'any! <3
Gràcies pel poema, Glòria. I per deixar-me sentir de nou la veu del Mestre!
ResponEliminaUna abraçada!
Gràcies a tu, Montse, per la teva visita i el teu comentari. Sempre m'agraden.
EliminaVa ressuscitar una mica en el quadre de Picasso.
ResponEliminaPicasso el va convertir en un símbol,li va donar la immortalitat.
EliminaTerrible.
ResponEliminaPoesia-denúncia.
Aquestes coses horribles quan són explicades de forma tan senzilla són encara més esfereïdores.
EliminaEs pot dir més clar? No, per suposat. Exemple de poema diàfan i alhora estremidor.
ResponEliminaTerrible.
Jo, com tu, penso que no calen adjectius grandiloqüents per fer pales l'horror d'una guerra. Aquest poema n'és l'exemple.
EliminaUn abraçada!