divendres, 30 d’agost del 2013

"EL COLLAR DE CARAGOLES" de Màrius Torres

El 30 d'agost de 1910 va néixer el poeta. El recordem amb un poema deliciós.




En la seva modèstia amagades, ningú
no les veia entre els brucs i els espígols silvestres.
I el bosc n'està sembrat! Caragoles terrestres,
blanques filles de Gea, nebodes de Neptú,


no canten al seu corn eòliques orquestres
ni tenen altre mèrit que el d'haver mort per tu.
Que la seva poquesa faci el meu gest més nu
i més fàcil la tasca dels meus dits, tan poc destres.


Perquè sóc prou ingenu per fer-te'n un collar.
¿Què importa que no siguin caragoles de mar,
sonores del batec d'una platja perduda?


Tanca els teus ulls i escolta-les. Dins la seva espiral
hi sentiràs cantar, tremolosa i lleial,
molt fervorosament la meva ànima muda.


                                              Màrius Torres
 

dimecres, 28 d’agost del 2013

" EGLÉ I LA SÍNDRIA " de Josep Carner

Eglé ofereix a la Lluna d'agost, rutlla d'amor i vermella com la síndria, el primer tall, en aquest magnífic poema de Carner, que pertany a "Els fruits saborosos"


Arriben les comares. Rient, fent el cor fort,
es passen una síndria que és la més gran de l'hort;
són llurs marits a vila, i han berenat entre elles,
i juguen a encalçar-se damunt els blats desfets;
mouen gatzara, salten, comencen cantarelles;
va a rodolons la síndria i aixafa els peus distrets.
La posta dessagnada fa tremolar l'herbeta.
Una comare branda la forta ganiveta.
Diu que és Eglé, la dona de l'home tan petit,
que esglaia les cunyades i bat el seu marit.
-A mi! -fan les amigues, cridant a la vegada. 

I, depassant-les totes, Eglé respon irada:
-No sigui la primera tallada de ningú!
A tu, la lluna roja, la llenço en sacrifici,
ara que d'innombrables estels amb el seguici,
vermella com la síndria, somrius a cadascú:
rutlla d'amor que encises casals, camins i brolles,
si ens veus avalotades retorna'ns a raó.
No ens fes l'amor manyagues, seríem unes folles;
si no ens escarrasséssim, o xacra o bé corcó. 


És cosa fada el viure quan hom no s'arromanga per al munyir
o el péixer o el batallar amb la fanga:
i si els marits enutgen i els fills donen treballs,
ens cal l'home de casa i ens calen els brivalls.
Tu doncs, tu que amb la teva mirada compassiva
veus que els infants s'adormen i que el marit arriba del camp,
i ens il.lumines la joia del sopar
i alegres la botella posada a refrescar,
demà, que a trenc de dia et reveurem encara,
demana'ns, tafanera, amb ta minvada cara,
si, closes en la fosca, ens remogué en el llit
el plor de la mainada o els besos del marit.


 Josep Carner  
Els fruits saborosos (1906)


dilluns, 26 d’agost del 2013

" CANÇÓ " de Joan Teixidor

Seguim recordant a Teixidor en aquest any del centenari del seu naixement, avui amb un poema d'amor.




El clos dels prats, tèbia cambra,
   m’enterbolí el sentit;
fou el cel llis, color d’ambre,
     en els teus ulls un crit.

     Cobricelava l’arbreda
     aquell racó escondit;
     flonjor i aroma de seda
     quan caigué el vestit.

El sol ponent dues roses
     obria en el seu pit;
 eren magnòlies descloses
     en arribar la nit.

No tinc memòria de tanques
     en el camí deseixit;
 en un desmai d’aigües blanques
     el món s’havia esllanguit.

Quan la deixí redossada
     entre l’herbei humit,
   tenia pols d’estelada
     sobre el seu cos rendit.


                    Joan Teixidor

divendres, 23 d’agost del 2013

" ESPILLS DE PLATA " de Maria Ibars

Belles imatges que l'estiu prodiga, que inspiren poemes i evoquen records...




El sol s'ha trencat en l'aigua
i en la folla dansada
lluentegen els bocins
cap a la platja.
És que voldríeu ajuntar-vos,
espills de plata?
Ai, sols petits
que relluïu en la mar! 
A la blavor de les aigües
sembra feu de diamants!
No us ajunteu, sols petits;
seguiu lluint i dansant. 
Sou miracle en flors de llum
del sol que es trenca en la mar.
                        Maria Ibars   

dimecres, 21 d’agost del 2013

" AMB LA CINTURA EM TOQUES " de M. Villagómez

Seguim recordant al poeta de Eivissa que aquest any celebra el centenari del seu naixement.



Cançó renovada

I

Amb la veu em toques
¿O és amb la cintura
que em parles? Si calles,
meu és el silenci.

I meva és l'absència.
¿Com impediries
que t'estimi sempre?
Encara que fugis.

Encara que fugis
i no tingui res.
Ecos de cintura,
somni d'una veu.

                 M. Villangòmez 
                      "La Miranda"

diumenge, 18 d’agost del 2013

" QUIERO LLORAR MI PENA " de F. Garcia Lorca

El 18 d'agost és l'aniversari del assassinat del poeta. El recordem amb un poema dels "SONETOS DEL AMOR OSCURO"

                            El poeta dice la verdad

Quiero llorar mi pena y te lo digo
para que tú me quieras y me llores
en un anochecer de ruiseñores,
con un puñal, con besos y contigo.

Quiero matar al único testigo
para el asesinato de mis flores
y convertir mi llanto y mis sudores
en eterno montón de duro trigo.

Que no se acabe nunca la madeja
del te quiero me quieres, siempre ardida
con decrépito sol y luna vieja.

Que lo que no me des y no te pida
será para la muerte, que no deja
ni sombra por la carne estremecida.

                               F. Garcia Lorca
                                                        "Sonetos del amor oscuro."   

divendres, 16 d’agost del 2013

" AI, LES FLORS... " de Concepció G. Maluquer

La poetessa ens parla de flors, en un deliciós esclat de lirisme i color.


 
                        
  VII


Ai, les flors amb esdrúixola! s’estiren
damunt les altres flors de nom senzill:
Anèmones d’ulls d’ombra i de perill
amb voravius de febres que deliren.

Camèlies malaltes, i sonades
d’un món de Margarides Gautier.
Hortènsies com boles de paper
amb tons de plenilunis i d’albades.

Orquídies i fúcsies intenses
com una nit d’amor i de neguit,
i aquest perfum estrany i indefinit
de grans anhels i fondes defallences.

Gertrudis s’ha aturat, i les parades
li ofrenen un barroc esflorament.
Gertrudis vol un simple pensament
i quatre o cinc violes apomades.

Després davalla sota un verd de branca
i un sol filtrat, mansoi i malaltís.
La rambla estrena el dia i té un somrís
obert damunt de cada rosa blanca.

                      Concepció G. Maluquer
                                           " La ciutat i les hores"



Aquarel·la: P. Puerta Plaza

dimecres, 14 d’agost del 2013

"NOSALTRES TOTS, CASTELLERS"

Espriu i els castellers, tots agermanats per servir al nostre poble.


                                           Per a l'estimat Lluís Mercadé,
                              que m'ho ha demanat

S'aixequen torres
en esborrats vestigis
de mortes danses.

Truquen a portes
d'oblit. Desempresonen
llum, ales, aire.

Nua bellesa,
nom sol enllà del nombre,
esclat de festa.

Volem la força
dins l'ordre perfectíssim
de la mesura.

En equilibri,
molt lentament ens alcen
castells de somnis.

Seny, no podríem
acollir-nos per sempre
al teu refugi?

Dreçats captaires,
sense plors ni temença
venim a prínceps.

Homes, la mida
del món, rompem silencis,
triomfs, abismes.

Agermanem-nos
sota l'esplendorosa
pau d'un llarg dia.

Per servir l'únic
senyor que tots triàvem:
el nostre poble.

            Salvador Espriu



Pintura: Elena Kudryashova

dilluns, 12 d’agost del 2013

" TOTA LA VIDA " de Carles Riba

  De nou gaudim d'una tanka del gran mestre.
                                                                                    
  

   XXV

                                   Tota la vida
                                   et veuré com sorgires
                                   de tu mateixa,
                                   nua i nova com l'alba
                                   i vera com un somni.


                                                                         Carles Riba
                                                                     "Tannkes del retorn.   
                                                                        Del Joc i del Foc"


divendres, 9 d’agost del 2013

" FLORS AL VENT " de Rosa Leveroni

Tres deliciosos haikus de la Leveroni, l'amor sempre una constant en la seva poesia.
 
I
     La flor del presseguer
   com un joiell caigué
   en el meu cor.
 
II
     Em beses dolçament,
     i en l’hora transparent
només hi ets tu.
 
III
    L’aigua, mirall polit,
   reflecteix l’infinit
     quan tu la mires.

                     Rosa Leveroni

dimecres, 7 d’agost del 2013

" PANTALONS LLARGS " de Joan Salvat Papasseit

En aquest poema, Salvat Papasseit sembla sentir recel d'abandonar la infància, amb una certa esperança al final, convencent-se  ell mateix que això s'anomena créixer.  Serrat cantà el poema. Avui, 7 d'agost recordem la seva mort. Tenia 30 anys.



Campaneta daurada del meu carret de fira,
cavallet de cartró de mig pam, tot pintat;
havem caminat tant pels camins sense ira
que ara ens cal reposar i agrair nostre fat.

Ja no tornaré més fent osque! osque! osque! corrent
a carregar amb palets el teu quadrant de fusta.
Campaneta daurada, tu em sabies content.
Ara em mena la gent i tothora tinc justa:

i sóc infant encara, i no puc fer-ne esment.
Cavallet de cartró, tu em sabies la joia:
si ara jugués a córrer, què diria la gent...
Trobaran molt millor que estimi alguna noia

Tant si és bella com no - cavallet tot pintat,
campaneta daurada - i que us deixi al terrat.


                             J. Salvat Papasseit

dilluns, 5 d’agost del 2013

" ACTE DE SOBIRANIA " de Lluís Maria Xirinacs

L'onze d'agost del 2007 es trobà el seu cos als boscos d'Ogassa. El recordem, emocionats, llegint el seus últims pensaments.



He viscut esclau setanta-cinc anys
en uns Països Catalans
ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)
des de fa segles.

He viscut lluitant contra aquesta esclavitud
tots els anys de la meva vida adulta.
Una nació esclava, com un individu esclau,
és una vergonya de la humanitat i de l’univers.
Però una nació mai no serà lliure
si els seus fills no volen arriscar
llur vida en el seu alliberament i defensa.

Amics, accepteu-me
aquest final absolut victoriós
de la meva contesa,
per contrapuntar la covardia
dels nostres líders, massificadors del poble.

Avui la meva nació
esdevé sobirana absoluta en mi.
Ells han perdut un esclau.
Ella és una mica més lliure,
perquè jo sóc en vosaltres, amics!

                       Lluís M. Xirinacs i Damians
                                          Barcelona, 6 d’agost de 2007


divendres, 2 d’agost del 2013

" ESTIU PLE DE SEDES " de B. Rosselló Pòrcel

Demà farà 100 anys qua va néixer Bartomeu Rosselló Pòrcel. Una vida curta plena de exquisida poesia. 



Clavell i gerani
velluten la porpra
de les roses. Besen
un migdia jove.

L'estiu ple de sedes
corona la pompa
de l'esplai. Esclata
sal i bronze, roca.

 Sumptuós, l'oratge
l'esquinça, l'isola...
I dins el jardí,
el mata l'aroma.

Flaires blaves, branques
roses, malves, cauen.
Torna el carro. Porta
raïms i magranes.

i la nit et toca,
humida i amarga,
mort, amb herbes, rius,
a les cames nues.

            B. Rosselló Pòrcel

          


Pintura: Laura Climent