dilluns, 12 d’agost de 2013

" TOTA LA VIDA " de Carles Riba

  De nou gaudim d'una tanka del gran mestre.
                                                                                    
  

   XXV

                                   Tota la vida
                                   et veuré com sorgires
                                   de tu mateixa,
                                   nua i nova com l'alba
                                   i vera com un somni.


                                                                         Carles Riba
                                                                     "Tannkes del retorn.   
                                                                        Del Joc i del Foc"


16 comentaris:

  1. Molt bonica la imatge i el poema, però t´he de dir que m´he quedat encallada donant-li voltes al darrer vers.És com si el regirés, m' agraden aquest poemes que no són només estètica, que fan pensar.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Riba no és un poeta fàcil, no sempre entenc la seva poesia, però m'agrada i l'admiro. I, certament, fa pensar.

      Suprimeix
  2. dispensa per la broma l'anomenaran tanka però és una gran porta oberta! gran poeta en Riba!

    ResponSuprimeix
  3. A mi també m'ha agradat molt el poema!

    ResponSuprimeix
  4. Els somnis no tenen la part social que encalla la parla i la compostura mentre estem desvetllats. Potser va per aquí...

    PD. I aquesta tanka té una màgia potent.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. "Vera com un somni" fa pensar... Això és tal vegada un oxímoron? O una llicència poètica? Tu que dius?

      Suprimeix
  5. Sembla com si els somnis fossin la realitat....A mi tampoc em resulta fàcil, en Riba...
    Petonets.

    ResponSuprimeix
  6. Maques paraules per un desig diari. L'amor

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Tens raó, l'amor és un desig diari. O ho hauria de ser.

      Suprimeix
  7. M'agrada molt. Desconeixia aquests versos, que em fan pensar molt!!!
    Una abraçada!! (me l'emporto)!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Tot teu, Dafne!
      És un gran poema, tot i ser tant breu.
      Una abraçada, bonica!

      Suprimeix