divendres, 23 d’agost de 2013

" ESPILLS DE PLATA " de Maria Ibars

Belles imatges que l'estiu prodiga, que inspiren poemes i evoquen records...



El sol s'ha trencat en l'aigua
i en la folla dansada
lluentegen els bocins
cap a la platja.
És que voldríeu ajuntar-vos,
espills de plata?


Ai, sols petits
que relluïu en la mar!
A la blavor de les aigües
sembra feu de diamants!
No us ajunteu, sols petits;
seguiu lluint i dansant.


Sou miracle en flors de llum
del sol que es trenca en la mar.

                       Maria Ibars 

12 comentaris:

  1. M'agrada això de flors de llum, no ho havia sentit mai.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, està ben trobat, jo hauria dit estels de llum, "flors de llum" és més original i mol poètic.

      Elimina
  2. bonic poema, m'agrada la imatge del sol trencant-se en l'aigua.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'altra dia a la platja el sol feia aquestes mateixes estrelletes. Era preciós!

      Elimina
  3. Un poema molt bonic...M'agradaria capbussar-me en aqestes aigues transparents i agafar unes quantes estrelletes, flors de llum, com diu el poema...
    Petonets, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. T'agrada capbussar-te al mar, M. Roser? Sé com t'agrada la muntanya, però ignorava aquestes aficions de sirena que tens.
      Petons!

      Elimina
    2. En aquest cas tot és fantasia, m'agrada el mar, però no sé nedar, snif...

      Elimina
  4. Els bocins de sol, sempre són suggeridors, a mi m'agrada molt de mirar la seva dansa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una cosa tan bonica els reflexos de la llum a l'aigua.
      Meravellós! A mi també m'encanten.

      Elimina
  5. un poema molt alegre almenys a mi m'ho ha semblat

    ResponElimina
    Respostes
    1. Visual i lluminós, un poema ple joia, és veritat

      Elimina