divendres, 30 d’agost de 2013

"EL COLLAR DE CARAGOLES" de Màrius Torres

El 30 d'agost de 1910 va néixer el poeta. El recordem amb un poema deliciós.




En la seva modèstia amagades, ningú
no les veia entre els brucs i els espígols silvestres.
I el bosc n'està sembrat! Caragoles terrestres,
blanques filles de Gea, nebodes de Neptú,


no canten al seu corn eòliques orquestres
ni tenen altre mèrit que el d'haver mort per tu.
Que la seva poquesa faci el meu gest més nu
i més fàcil la tasca dels meus dits, tan poc destres.


Perquè sóc prou ingenu per fer-te'n un collar.
¿Què importa que no siguin caragoles de mar,
sonores del batec d'una platja perduda?


Tanca els teus ulls i escolta-les. Dins la seva espiral
hi sentiràs cantar, tremolosa i lleial,
molt fervorosament la meva ànima muda.


                                              Màrius Torres
 

14 comentaris:

  1. Preciós. En veure el títol a l´enllaç m´he imaginat una cosa i aquí me´n trobo una altra ben diferent, i és que...quines caragoles havíen de ser, venint d´un poeta de ponent!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Caragoles amb sorpresa!
      No és un poema dels més populars, oi?. Al menys jo no el coneixia, però és bonic. Màrius era un gran poeta!

      Elimina
  2. Molt bonic, sí...llàstima que jo, golafre amb això dels cargols, ja les veig a la cassola! Hihi

    ResponElimina
  3. Ostres, ara no sé si el comentari s'ha desat o què...amb això del robatori d'identitat... res, que deia que el poema és preciós, però jo ja me les imagino a la cassola!

    ResponElimina
  4. Tres vegades ho he intentat! Casum el google +!
    Preciós poema, però jo me les cruspiria!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Zel, s'ha de reconèixer que ets una persona tenaç, tres vegades ho has intentat i les tres ho has aconseguit. El que passa és que tinc el moderador de comentaris!!!
      Ja veig que els cargols t'agraden molt, i és que estan deliciosos, tot i que em fan pena quan els veig difunts i amb aquella boqueta tan menuda.
      Però després del banquet te'n pots fer un collaret, els pots pintar de coloraies i segur que quedarà molt vistos.
      ;D

      Elimina
  5. no el coneixia aquest! bonic colar de caragoles

    ResponElimina
  6. Els tres versos finals són magnífics!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, tot el sonet és preciós, però, tens raó, les estrofes finals són especialment inspirades.
      Una abraçada!

      Elimina
  7. Una cosa tan senzilla com les"cargolines", bé també es mereixen un poema. N'havia fet molts collarets , jo!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo els feia d'unes caragoles llargarudes i menudes, són aquestes les que vols dir? Les trobava buides pel jardí dels avis.
      Petonets!

      Elimina