dimecres, 7 d’agost de 2013

" PANTALONS LLARGS " de Joan Salvat Papasseit

En aquest poema, Salvat Papasseit sembla sentir recel d'abandonar la infància, amb una certa esperança al final, convencent-se  ell mateix que això s'anomena créixer.  Serrat cantà el poema. Avui, 7 d'agost recordem la seva mort. Tenia 30 anys.



Campaneta daurada del meu carret de fira,
cavallet de cartró de mig pam, tot pintat;
havem caminat tant pels camins sense ira
que ara ens cal reposar i agrair nostre fat.

Ja no tornaré més fent osque! osque! osque! corrent
a carregar amb palets el teu quadrant de fusta.
Campaneta daurada, tu em sabies content.
Ara em mena la gent i tothora tinc justa:

i sóc infant encara, i no puc fer-ne esment.
Cavallet de cartró, tu em sabies la joia:
si ara jugués a córrer, què diria la gent...
Trobaran molt millor que estimi alguna noia

Tant si és bella com no - cavallet tot pintat,
campaneta daurada - i que us deixi al terrat.


                             J. Salvat Papasseit

18 comentaris:

  1. Després d'escolar la veu d'en Serrat se'm fa molt dificil llegir-lo sense música.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara hi posat l'enllaç. No coneixia la cançó. Gracies, bonica!

      Elimina
  2. Gràcies per recordar a Joan Salvat Papasseit. És el meu poeta preferit. Aquest poema descriu molt bé l'enyorança de la infantesa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha molts poemes de Salvat Papasseit que em posen la pell de gallina. És un poeta que arriba al cor. A mi també m'agrada molt.

      Elimina
  3. Si que sembla que té recança del temps i els jocs de la infantesa...Potser tenia el pressentiment de la seva mort tan jove i per això, no es volia fer gran...
    Petonets, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser si, que ja temia la mort que el rondava.
      Petonets!

      Elimina
  4. La societat és molt cruel... perquè no podem continuar sent nens si així ho sentim?

    Bona tria de poema!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Seria bonic poder-ho fer, en el fons de nosaltres sempre queda alguna cosa del infant que vam ser, encara que gairebé sempre l'amaguem.

      Elimina
  5. 30 anys... Que poc que em sembla, ara!!!
    El meu fill els farà aquest mes.
    No se'm fa gens estrany que enyorés el seu cavallet.

    Bona nit Glòria!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El cavallet, la nina, el llibre de contes...records de la infantesa que enyorem quan fer-se gran se'ns fa dur.
      Una abraçada!

      Elimina
  6. Massa jove per morir, d'alguna manera sentia que no volia deixar l'infància.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Va morir jove i va viure forces anys malalt, era normal que recordés la infància amb tanta nostàlgia.

      Elimina
  7. ai el Papasseit ! va morir massa d'hora1

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quin gran poeta! Quants anys no viscuts, quants poemes no escrits, una llàstima, realment!

      Elimina
  8. Glòria, acabo de sentir com si em xuclessin pel túnel del temps i em portessin a l'escola, és que aquest poema el recordo d'aquella època, un poema sobre la infantesa que em recorda la infantesa...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un poema sobre la infantesa que et recorda la infantesa...
      Confio que els records que t'evoca siguin bonics i agradables, Gemma.
      Una abraçada!

      Elimina
  9. Bé, més aviat sobre el final de la infantesa...

    ResponElimina