dilluns, 26 d’agost de 2013

" CANÇÓ " de Joan Teixidor

Seguim recordant a Teixidor en aquest any del centenari del seu naixement, avui amb un poema d'amor.




El clos dels prats, tèbia cambra,
   m’enterbolí el sentit;
fou el cel llis, color d’ambre,
     en els teus ulls un crit.

     Cobricelava l’arbreda
     aquell racó escondit;
     flonjor i aroma de seda
     quan caigué el vestit.

El sol ponent dues roses
     obria en el seu pit;
 eren magnòlies descloses
     en arribar la nit.

No tinc memòria de tanques
     en el camí deseixit;
 en un desmai d’aigües blanques
     el món s’havia esllanguit.

Quan la deixí redossada
     entre l’herbei humit,
   tenia pols d’estelada
     sobre el seu cos rendit.


                    Joan Teixidor

10 comentaris:

  1. Respostes
    1. Gràcies, Xelo, la teva visita també és un plaer!

      Elimina
  2. Veig que el vocabulari, no és pas massa planer...Però que bonic tenir el cos cobert de pols d'estelada!
    Petonets, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No és un llenguatge planer, però és força entenedor. La paraula "cobricel" si que la he tinguda que buscar al diccionari. És una paraula bonica.
      Petonets, M.Roser!

      Elimina
  3. Preciós... Els poemes d'amor sempre m'agraden...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai! A mi també... Som unes romàntiques, Carme!

      Elimina
  4. unes lletres molt rebuscades per dir encertadament el que és l'amor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Teixidor s'esforça en descriure una escena d'amor el més poèticament possible. Crec que se'n surt molt bé.

      Elimina
  5. un poema interessant pel seu vocabulari tan acurat i que alhora té un sentit ben clar

    una salutació glòria !! ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic llegint Teixidor, un poeta que no conec massa, amb motiu del centenari del seu naixement. I m'agrada força el que vaig descobrint.
      Una abraçada, Joan! :D

      Elimina