dimarts, 28 de novembre del 2017

"CANÇÓ DE FER CAMÍ" de Maria Mercè Marçal

Avui, aniversari de la prematura mort de Maria Mercè Marçal la recordem com una de les més grans poetes en la nostra llengua.



                                                                                            Per a la Marina
Vols venir a la meva barca?
Hi ha violetes, a desdir!
anirem lluny sense recança
d’allò que haurem deixat aquí.

Anirem lluny sense recança
-i serem dues, serem tres.
Veniu, veniu, a la nostra barca,
les veles altes, el cel obert.

Hi haurà rems per a tots els braços
-i serem quatre, serem cinc!-
i els nostres ulls, estels esparsos,
oblidaran tots els confins.

Partim pel març amb la ventada,
i amb núvols de cor trasbalsat.
Sí, serem vint, serem quaranta,
amb la lluna per estendard.

Bruixes d’ahir, bruixes del dia,
ens trobarem a plena mar.
Arreu s’escamparà la vida
com una dansa vegetal.

Dins la pell de l’ona salada
serem cinc-centes, serem mil.
Perdrem el compte a la tombada.
Juntes farem nostra la nit.


                      Maria Mercè Marçal
                         "Bruixa de dol"

diumenge, 19 de novembre del 2017

"COLOR DE NOVEMBRE" de J.S. Pons

La tardor en la mirada del gran poeta rosellonés.






Quan l'aire afluixa els pins i fa girar
el bàlsam de la branca tenebrosa,
novembre, a la finestra pots mirar!
El cel és com un vidre rosa.
Teulats molls de claror, color de vi.
S'allisa una fumera esperitada.
La mar a vespre deu tenir
una profunda morada.


           Josep Sebastià Pons
 
 

diumenge, 12 de novembre del 2017

"LLIBERTAT" de Paul Éluard

Avui el poema que compartim és d'un gran poeta francès, que en traducció de Josep Maria LLompart, canta a la sempre anhelada Llibertat. Inspirat en aquesta poesia s'han fet cançons prou conegudes. Aquí una emocionant versió que ha fet del poema Genís Mayola .





Als meus llibres d'anar a escola 
En el meu banc i en els arbres 
A l'arena i a la neu 
Escric ton nom 
A les pàgines llegides 
A les pàgines en blanc 
Pedra sang o paper cendra 
Escric ton nom 
A la jungla i al desert 
En els nius i a les ginestes 
Al record d'una infantesa 
Escric ton nom 

A les nits meravelloses 
Al pa blanc de cada dia 
A les èpoques promeses 
Escric ton nom 
A tots mos parracs d'atzur 
A l'estany amb sol malalt 
Al llac amb lluna vivent 
Escric ton nom 
En els camps de l'horitzó 
A les ales dels ocells 
 En el molí de les ombres 
Escric ton nom 

A cada glop de l'aurora 
A la mar i en els vaixells 
A la muntanya enfollida 
Escric ton nom 
Sobre l'escuma dels núvols 
A les pors del temporal 
A la pluja densa i fada 
Escric ton nom 
A les formes rutilants 
Als cascavells de color 
A la veritat corpòria 
Escric ton nom 

Al llantió que s'encén 
Al llantió que s'apaga 
A totes les meves llars 
Escric ton nom 
A la fruita migpartida 
Del mirall i d’una cambra 
Al meu llit conquilla buida 
Escric ton nom 
Al meu ca tendre i golafre 
Damunt ses orelles teses 
A ses potes esburbades 
Escric ton nom 

Al pany de la meva porta 
Als objectes casolans 
Al broll del foc beneït 
Escric ton nom 
A tota carn concertada 
En el front dels meus amics 
A tota mà que s'allarga 
Escric ton nom 
Al vidre de les sorpreses 
En els llavis ben atents 
Molt per damunt del silenci 
Escric ton nom 

A l'absència sens desigs 
Damunt la solitud nua 
A les passes de la mort 
Escric ton nom 
A la salut recobrada 
Al risc desaparegut 
A l'esperança absoluta 
Escric ton nom 
I pel poder d'un sol mot 
recomenç la meva vida 
jo som nat per saber-te, 
per dir el teu nom 
                      Llibertat 

                              Paul Éluard

    

diumenge, 5 de novembre del 2017

"BRESSOLEIG A L'IMSOMNI DE LA IRA" de Maria Beneyto

 Maria Beneyto, castellanoparlant (família, escola i formació en castellà),  després d'un esforç d'aprenentatge i de manera autodidacta pren la decisió d'escriure en català, arribant a ser una de les escriptores valencianes més importants en aquesta llengua.





Ella podria fer-ho, com ho feia
quan la infantesa teua reclamava
bressoleig i cançons. Ella sabria
adormir la ira, acaronar-la,
i defensar-te del malson de dur-la
tothora al teu costat. Tu no saps fer-ho.
No s'adorm. Li fa mal alguna cosa
que a tu et fa mal també. I en vindre el dia
nedant claror i insomni.
Ja ho veus: no vol la ira amb tu adormir-se.
No la saps bressolar com cal. L'enutja
la teua turpitud en intentar-ho.

(Ella sí que en sabria...)


                              Maria Beneyto
                



Pintura: Emili Morera