diumenge, 20 de març del 2011

"LA GINESTA" de Joan Maragall


Encetem la Primavera!
Aquest poema deliciós de Maragall fa que en ocasions rivalitzem entre les companyes de l'Aula d'Expressió per que totes el volem llegir. A totes agrada.
Digueu-me sinó es preciós!


 La ginesta altra vegada
la ginesta amb tanta olor
es la meva enamorada
que ve al temps de la calor.

Per a fer-li una abraçada
hi pujat dalt del serrat:
de la primera besada
m'ha deixat tot perfumat.
Feia un vent que enarborava
feia un sol molt resplendent
la ginesta es regirava
furiosa al sol rient.

Jo la prenc per la cintura
la tisora va enrenou
desflorant tanta hermosura,
fins que el cor m'ha dit prou.
Amb un vímet que creixia
innocent a vora seu
jo he lligat la dolça aimia
ben estreta en un pom breu.

Quan la he tinguda lligada 
m'he girat de cara al mar...
m'he girat al mar de cara,
que brillava com cristall;
he aixecat el pom enlaire
i he arrencat a córrer avall

                        Joan Maragall
                 "Seguit de les vistes al mar"

 

23 comentaris:

  1. Es va escriure al 1907. És el primer poema de "Seguit de les vistes al mar" i es va publicar al 1911, després de la seva mort, formant part del llibre "SEQÜÈNCIES"

    ResponElimina
  2. És un poema que porta escrit el groc de la ginesta i la seva aroma!
    Preciós!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi m'agafen ganes de pujar al serrat a abraçar la ginesta, i sentir el seu perfum!

      Elimina
  3. Només de llegir-lo ja quedes tot perfumat! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme! Ja has tornat!
      Com han anat les vacances Pasquals?
      Benvinguda!!! :D

      Elimina
  4. Hola, Glòria, a veure quan t'animes a enviar-me la teva aportació per al 'Tèrbol ATZUR', ja ho saps, foto (si vols), poemes, minibiografia i el que et sembli.

    Júlia

    jcostacod@gmail.com

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracies, Júlia, em fa molta il.lusió això que em proposes!
      T'escric al correu i m'ho expliques.
      Repeteixo, gracies.

      Elimina
  5. El primer paràgraf me'l sé de memòria des de molt i molt petita!
    :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les meves filles també el recitaven.
      És un poema moooooolt bonic!

      Elimina
  6. poema primaveral on s'olora l'intens perfum de la ginesta personificada , una ginesta que pots abraçar!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ens convida a anar a la muntanya a fer-li una abraçadeta de les que et perfumen!

      Elimina
  7. aquest poema es mil hip-hopesc m'encanta la rexuleria que despren

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs mira, en aquesta opció no hi havia pensat.
      Si en tenen de lectures els poemes!

      Elimina
  8. número de síl.lebes per vers, fenòmens de contacte i tipus de rima.
    ???

    ResponElimina
    Respostes
    1. Compartim poesia, però en temes didàctics no et puc ajudar.
      Ho sento!
      :(

      Elimina
    2. El primer paràgraf té 7 síl·labes. I el tipus.... sé que no són lliures, i podrien ser blancs.

      Elimina
  9. Respostes
    1. Si, Laia, jo el trobo preciós. És dels pocs que em sé de memòria!

      Elimina
  10. Hola, el dimarts tinc un treball a l'escola sobre el poema de la ginesta i haig de explicar-l'ho, i com nol'entenc mot bé em pòdries ajudar?
    Siusplau
    motes gràcies:)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Alba!
      La intenció del blog és compartir poesia, no tinc cap formació que em permeti ajudar-te.
      Jo veig en "La Ginesta" un poema d'exaltació a la natura on el poeta ens comunica el seu amor per aquesta flor, de la que en fa un pom. No li trobo segones lectures, que pot ser que les tingui.
      De tota manera a la xarxa hi ha molts llocs on trobaràs comentaris als poemes de Maragall.

      Elimina
    2. Moltes gràcies igualment.:)

      Elimina