divendres, 18 març de 2011

"CANÇÓ D'UN DOBLE AMOR" de Josep Carner


Quin poema tan bonic!  Fresc, vital, sensual. Altre cop Carner, demostrant que es el Príncep de les Lletres Catalanes.

 

L'amiga blanca m'ha encisat
també la bruna;
jo só una mica enamorat
    de cadascuna.

Estimo l'una, oh gai atzar!

Estimo l'altra, oh meravella!
Bella com l'una no m'apar,
fora de l'altra, cap donzella.

L'amiga blanca m'ha encisat,

    també la bruna;
jo só una mica enamorat
    de cadascuna.

Ho fan l'airet o la claror:

estenc els braços per ma via;
va cadascun pel seu cantó,
du cadascun qui jo volia.

L'amiga blanca m'ha encisat,

    també la bruna;
jo só una mica enamorat
    de cadascuna.

I quan ja són a prop de mi

i ja mos dits les agombolen,
sota les túniques de lli
hi ha dues vides que tremolen.

L'amiga blanca m'ha encisat,

    també la bruna;
jo só una mica enamorat
    de cadascuna.
                            

                  Josep Carner


Pintura  J. Sorolla

6 comentaris: