Quin poema encantador! Tan lluminós, tan sensual...un plaer la seva lectura!
Si en saps el pler no estalviïs el bes
que el goig d’amar no comporta mesura.
Deixa’t besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l’amor perdura.
que el goig d’amar no comporta mesura.
Deixa’t besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l’amor perdura.
No besis, no, com l’esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada;
deixa’t besar -sacrifici fervent-
com més roent més fidel la besada.
mes com vianant a la font regalada;
deixa’t besar -sacrifici fervent-
com més roent més fidel la besada.
¿Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l’oreig en ta galta?
Deixa’t besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada -la copa ben alta.
sense altre fruit que l’oreig en ta galta?
Deixa’t besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada -la copa ben alta.
Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa’t besar i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada.
Joan Salvat Papasseit
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa’t besar i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada.
Joan Salvat Papasseit
Tuve este poema colgado de la nevera mucho tiempo. Besa de nou que la vida és comptada...
ResponEliminaSempre m'ha agradat... Molt! Clar que Joan Salvat Papasseit és un dels meus preferits!
ResponEliminaJo com l´Ada, però en comptes de nevera, al front :-)
ResponEliminaEm permets una altra versió musicada?
http://www.goear.com/listen/5a7e8b7/mester-damor-josep-tero
La copa ben alta!
Tota una lliçó mestra! Sí senyor!
ResponEliminaHola, Ada. Es que es una delicia de poema. Yo que tú lo volvía a colgar de la nevera. ;-)
ResponEliminaNo tens mal gust, Carme! Tots els poemes que conec de Salvat Papasseit són preciosos.
ResponEliminaAl front ja deu de ser una mica més incomode, no?
ResponEliminaHe sentit la versió que més recomanat i m'agrada MOLT.
Gracies.
Ben alta, sempre!
Per lliçons magistrals fa falta un mestre, Porquet.
ResponEliminaCom Salvat Papasseit.