dijous, 24 de març de 2011

"MESTER D'AMOR" de Joan Salvat-Papasseit


Quin poema encantador! Tan lluminós, tan sensual...un plaer la seva lectura!



Si en saps el pler no estalviïs el bes
que el goig d’amar no comporta mesura.
Deixa’t besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l’amor perdura. 

No besis, no, com l’esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada;
deixa’t besar -sacrifici fervent-
com més roent més fidel la besada. 

¿Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l’oreig en ta galta?
Deixa’t besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada -la copa ben alta. 

Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa’t besar i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada.   

 
                              Joan Salvat Papasseit

8 comentaris:

  1. Tuve este poema colgado de la nevera mucho tiempo. Besa de nou que la vida és comptada...

    ResponElimina
  2. Sempre m'ha agradat... Molt! Clar que Joan Salvat Papasseit és un dels meus preferits!

    ResponElimina
  3. Jo com l´Ada, però en comptes de nevera, al front :-)

    Em permets una altra versió musicada?

    http://www.goear.com/listen/5a7e8b7/mester-damor-josep-tero

    La copa ben alta!

    ResponElimina
  4. Hola, Ada. Es que es una delicia de poema. Yo que tú lo volvía a colgar de la nevera. ;-)

    ResponElimina
  5. No tens mal gust, Carme! Tots els poemes que conec de Salvat Papasseit són preciosos.

    ResponElimina
  6. Al front ja deu de ser una mica més incomode, no?
    He sentit la versió que més recomanat i m'agrada MOLT.
    Gracies.
    Ben alta, sempre!

    ResponElimina
  7. Per lliçons magistrals fa falta un mestre, Porquet.
    Com Salvat Papasseit.

    ResponElimina