Un del poetes més mariners, que tant coneix i estima el mar -la mar, com diu ell- el compara amb l'ull humà en aquest bell sonet.
Igual que l'ull d'un home, no sé l'aigua marina
quina expressió més viva tramet el seu cristall;
fonda, la llum d'una ànima sembla que s'hi endevina
i semble que d'idees s'hi sent vibrar el treball.
Blavissa i pura a voltes, com d'un infant la nina,
mira amb un aire candi del cel l'immens badall;
a voltes, sa llampanta mirada esmaragdina
té, con d'una nimfa, foc d'amorós cremall.
Oh! quan la mar és clara, que en diu de coses belles!
Que en trasbalsa de sols! Que en somnia d'estrelles!
Ai, en canvi, si es torna son ull, de sobte, obac
com el del vil hipòcrita que malvestats calcula!
No us ne fieu!... Saturna, medita, dissimula,
covant voluptuoses gelosies de drac.
Joaquim Ruyra i Oms
Quina met`fora més maca, bé potser en aquest cas és una comparació més aviat. però bonica igual!
ResponEliminaEm fa gràcia el final... que dolentes són totes les gelosies, fins i tot les de drac!
Ai, Carme, la gelosia és terrible! El gelós/a ni viu ni deixa viure.
ResponEliminaA mi el que m'ha cridat l'atenció del poema és això de "saturna". Ho he tingut de mirar al diccionari. Ara se que vol dir sorrut, taciturn. Cada dia aprenc alguna cosa nova.
Bon cap de setmana!
M'has recordat com vaig gaudir, fa anys, llegint Marines i Boscatges d'en Ruyra. Un cant als vells llops de mar.
ResponElimina"Marines i Boscatges", quins relats magnífics i quines descripcions més belles de la Natura! Un gran Mestre en Ruyra.
ResponEliminaUi, Anònim, ara he eliminat el teu comentari per un error.
ResponEliminaHo sento, sóc maldestre. Opino com tu, Ruyra és un gran escriptor, una miqueta oblidat potser.
Gràcies per la visita. I perdona.
Quin seria el tema principal del poema?
ResponElimina