Maria Mercè Marçal ens descriu les armes per la batalla diària de una mestressa de casa.
Les armes ara som més sofisticades, però la dona segueix sent capdavantera dels xafarranxos domèstics. I no sé si ho fa tan riallera con la dona d'aquesta imatge...
Drap de la pols, escombra, espolsadors,
plomall, raspall, fregall d'espart, camussa,
sabó de tall, baieta, lleixiu, sorra
i sabó en pols, blauet, netol, galleda.
Cossi, cubell i picamatalassos,
esponja, pala de plegar escombraries,
gibrell i cendra, salfumant, capçanes...
Surt el guerrer vers el camp de batalla!
Maria Mercè Marçal
(Cau de Llunes)
dit aixis ni tan sols semble pesat..
ResponEliminai despres....
=)
... i la llista continua... no trobo el punt i final.
ResponElimina;DD
Encara no havien inventat la vaporeta...que diu que ho fa tot, però jo no m´ho crec...Hi ha batalles molt dures!
ResponEliminaM´agrada la sonoritat del poema, dient-lo en veu alta fa l´efecte que el guerrer ja s´ha posat en marxa ;-)
Continua sent una batalla, que recomença cada dia!
ResponEliminaSubscric totalment el comentari de la Carme. Totalment!
ResponEliminaSargantana, jo ja ho trobo pesat només de dir-ho. Imaginat fer-ho!
ResponEliminaQuadren de mots, és que em sembla que això de la feina domèstica no s'acaba mai...
Pais, Això que la vaporetta ho fa tot ho diuen els que les venen. Com no inventin algun robot més perfeccionat...
El poema és molt bo. La Marçal escriu una poesia estupenda.
Si, Carme, que recomença cada dia i, el pitjor, que no s'acaba en tot lo dia.
Poquet, es que la Carme te raó.
En fi, seguirem batallant!
Gracies a tots per la visita! ;-)