dimecres, 15 de gener de 2020

"PETITA I BLANCA" de Joan Vergés

Encetem l'any amb un poeta que encara no havíem compartit, un poeta premiat en diverses ocasions i musicat en diferents versions. Aquí és Toti Soler qui el canta.



          
Petita i blanca
enyora el mar
la teva casa.
Enyora l'aire
d'una cançó
d'una besada.
La teva pell
és del color
sense mirall
de terres clares.
Els camps llaurats
vetllen de nit
el teu alè
la teva calma.
Moren els mars.
Petita i blanca,
es va morint
la teva casa.
Creixen els camps
i les campanes,
tot el que és guany,
tot el que emparen
les teves mans,
tot el que estimes
rossa i descalça.
                                         
                                                 Joan Vergés




                                             

divendres, 27 de desembre de 2019

"MOT RERA MOT" de Joan Vinyoli

Un colpidor Vinyoli que reflexiona sobre el pas del temps, des de l'infant que bastia de molsa el pessebre al poeta vell i trist, però sempre genial. S'acosta el fi d'any, temps d'inventari, temps de records.





Quan feia, ric d'infància, a clar de nit,
mentre la gent dormia ja, el pessebre,
amb palpadores mans de cec, absort,
posava tous de molsa humida als junts
dels suros nets i veia clar paisatge. 
Ara que intento, vell i pobre, fer,
desconhortat, nit closa ja, el poema,
bròfec, nuós, amb mans tremolejants,
poso llacunes de silenci trist,
mot rera mot, i miro la tenebra.
                       
                                                                 Joan Vinyoli 
                                                                "A hores petites"

dimecres, 20 de novembre de 2019

"CELEBRARÉ LA TEUA MORT" de V. Andrés Estellés



El poeta de Burjassot confiava que amb la mort de qui tantes n'havia provocat la llum de la llibertat arribaria a tots els racons... Segueix ennuvolat.


Resultado de imagen de ventana rayo sol



III


     Celebraré la teua mort amb un crit d'alegria.
     cantaré com damunt el cos d'una dona estimada!
     celebraré la teua mort com el naixement de la meua pàtria. 

     Des del lloc de la terra on es troben, els meus ossos
     hauran de cantar la joia de la teua mort, oh molt més que cruel,
     florits amb flames impensades, la meua pols cantarà per mi,
     si és que jo no puc cantar aleshores l'ocasió febril de
     la teua mort, tu que has de ser el més mort, en morir-te,
     en deixar de signar els decrets, les sentències de mort,
     en deixar de manar els registres i els greuges antics,
     la llibertat pujarà a les finestres diürnes, i el sol
     arribarà als tenebrosos racons dels exilis llunyans...


                                              V.A. Estellés
                                                                          "Exili d'Ovidi"

dijous, 31 d’octubre de 2019

"ELEGIA" de Pere Quart


El poeta dedica una elegia a la mort d'una fulla, ha complert el seu cicle vital, ve la tardor, el temps de la renovació. Un poema senzill i delicat que demostra la sensibilitat de Joan Oliver, una ploma en altres ocasions incisiva i sorneguera. 




Resultado de imagen de hojas que caen en otoño


Reservo aquest lloc                                                                    per a uns versos senzills i secrets
a la mort d’una fulla.
Invoco la pausa
de les ales segures del temps;
l’estranya celístia
que a penes esborra el camí,
els adéus de flongíssima veu,
la ruïna enfebrada del cor
i les ombres finals de la ment.


Planarà mortalment
un instant a mig aire potser,
tan sola i enterca;
lleugera com un pensament
sense rels ni desig.
Cap avall,
sota el cel,
la comuna infinita, massissa
que soterra -o el llamp que desterra!
.                                                Pere Quart



dilluns, 23 de setembre de 2019

"TARDOR" de M.Martí i Pol




Encetem la tardor, li donem la benvinguda de la mà de Martí i Pol, que amb pocs i encertats versos ens anuncia el temps que comença.








Mandrosament els geranis frueixen
l'últim sol de la tarda.

Ja són lluny els xafogosos i dilatats capvespres
d'un estiu molt feixuc i,
      a poc a poc,
revenen les profundes quietuds:
la mà es torna exigent, i l'ull, tenaç.

Comença la tardor, temps de creixença.

                                   M.Martí i Pol







Aquarel·la: Luis Cámara

diumenge, 14 de juliol de 2019

"EL PONT DEL PETROLI" de Jordi Sarsanedas

Un matí de diumenge claríssim, amb un cel i un mar d'un blau lluminós, rivalitzant en bellesa, vam gaudir d'una passejada pel emblemàtic pont badaloní. Sarsanedas li va dedicar un dels seus últims poemes que allí és pot llegir i avui compartim. Bon passeig!  






T’accepto, figura clara,
faula que em convoca
a ser dòcil a una teva
llei de confiança.

Tu, amb gest eficaç
adreces a l’horitzó
la teva meitat de signe
perquè -així ho fantasiejo-
algú d’enllà atengui,
algú respongui per mi.

Ventura feliç:
allò que no vindrà mai
però no deixa de poder venir,
de voler venir.

                       J. Sarsanedas 





Foto: Fundaciómar. 

dissabte, 15 de juny de 2019

"PLENAVIDA!" de Jaume Vidal i Alcover

S'acosta l'estiu, les delicades flors del cirerer s'han transformat el roges i lluentes cireres. Un poema d'amor de l'escriptor manacorí.






Ja hem arribat al ple de les cireres!
A cada branca amor i a cada dent.
Ja no tendré més cels que els que tu em brodis
i a l'horabaixa callaré paraules
i estrenaré confits per dins la teva boca.
Ai, amor!
Al cim del nard i al calze de la vida
xuclaré, mel de rou, el teu posat
i llegiré el teu llibre d'hores,
que serà de silencis lluminosos,
or novell a les fulles de tardor.
Però s'han acabat els paisatges
per on omplíem els paners d'absències,
s'han acabat les tardes i els migdies
on érem papallones dissecades,
i ara som, només om, de boca a boca,
d'ulls a ulls, mans a mans, de vida a vida,
ai, amor, que al meu hort de fulles verdes
ja hem arribat al ple de les cireres!
                             J. Vidal i Alcover