dimarts, 17 de gener de 2017

" A LA FIRA D’AGRIGENTO" de Tomàs Garcés

Tomàs Garcés era considerat en la seva època "el poeta de la cançó" pel seu estil de poesia. Avui compartim un poema agradable i visual d'aquest autor.






A la fira d'Agrigento
no volies aturar-te.
¿On era el cotó de sucre
d'aquelles fires llunyanes?

Girava la roda verda,
cavalls de cartó giraven.
A la fira d'Agrigento
no volies aturar-te.

Però jo hi era, i en torno
amb una pinta de plata.
Pentina't a poc a poc,
pentina't sense enyorança.

Dels cabells de neu i lluna
sortiran somnis encara.

                                         Tomàs Garcés 


Pintura: J. Mir

dijous, 12 de gener de 2017

"INTRODUCCIÓN A LAS FÁBULAS PARA ANIMALES" de Ángel González

Un poema d'Ángel González, irònic i tendre alhora. Ell és un poeta que a mi m'arriba molt i que m'agrada recordar avui, en el 9è aniversari de la seva mort.




Durante muchos siglos
la costumbre fue ésta:
aleccionar al hombre con historias
a cargo de animales de voz docta,
de solemne ademán o astutas tretas,
tercos en la maldad y en la codicia
o necios como el ser al que glosaban.

La humanidad les debe
parte de su virtud y su sapiencia
a asnos y leones, ratas, cuervos,
zorros, osos, cigarras y otros bichos
que sirvieron de ejemplo y moraleja,
de estímulo también y de escarmiento
en las ajenas testas animales,
al imaginativo y sutil griego,
al severo romano, al refinado
europeo,
al hombre occidental, sin ir más lejos.

Hoy quiero —y perdonad la petulancia—
compensar tantos bienes recibidos
del gremio irracional
describiendo algún hecho sintomático,
algún matiz de la conducta humana
que acaso pueda ser educativo
para las aves y para los peces,
para los celentéreos y mamíferos,
dirigido lo mismo a las amebas
más simples
como a cualquier especie vertebrada.
Ya nuestra sociedad está madura,
ya el hombre dejá atrás la adolescencia
y en su vejez occidental bien puede
servir de ejemplo al perro
para que el perro sea
más perro,
y el zorro más traidor,
y el león más feroz y sanguinario,
y el asno como dicen que es el asno,
y el buey más inhibido y menos toro.

A toda bestia que pretenda
perfeccionarse como tal
—ya sea
con fines belicistas o pacíficos,
con miras financieras o teológicas,
o por amor al arte simplemente—
no cesaré de darle este consejo:
que observe al homo sapiens, y que aprenda.

                                                  Ángel González 



divendres, 6 de gener de 2017

"EL TRES REIS D'ORIENT" de Salvador Espriu

Un fragment del poema que el poeta de Santa Coloma de Farnés va dedicar als Reis d'Orient.
Aquí podeu llegir el poema complert




Personatges de cartró,       
d’una vella comèdia infantil.


Tres que van sempre plegats,
mirant estrelles del cel,
per camins de vent i sorra.
El blanc a vegades cau
de la gropa del camell,
perquè el cor se li adormia
en un somni volander.
El ros és gros i festós,
golut de mel com un ós.
El negre se’ns va migrar,
fora del temps i l’espai,
per Belkis, reina de Saba.
….      ….      ….     ….
Arriben davant un nen
ben igual al teu o a un altre.
En bolquers molt endreçats,
plora als braços de la mare.
….      ….      ….     ….
També veuen una mula,
un bou ajaçat al sol
(enorme repòs del bou!)
i un home que pica claus
assegut en un escó,
amb gran aire de fatiga
i de no saber què passa.
….      ….      ….     ….
  ―Ofrenem or, mirra, encens,
  quasi un plus de vida cara.
  Preneu-ne la voluntat,
  dispenseu que sigui magra:
  als arxius sacerdotals
  no hi ha precedents legals.
  Déu mantingui la salut
  i no augmenti la mainada.
  El viatge ja enllestit,
  baró de florida vara,
  acompanya’ns al cancell
  i dóna’ns almenys les gràcies.
   ….      ….      ….     ….
  Els jerarques van tranquils,
  per la calma de la tarda.

  
                                        Salvador Espriu





Imatge: Frontal altar de Santa Maria de Mosoll

diumenge, 1 de gener de 2017

"PRIMER D'ANY" de Joan Vinyoli

Comencem 2017 amb un poema de Vinyoli. Penso que és una bona manera de encetar l'any.





He sortit aviat a voltar pels carrers
de la matinada, he mirat els horts
de la nit freda
que finalment ha deixat entrellucar el nou dia.
He pensat que faríem
alguna cosa junts:
inventarem un núvol
de foc? Desviarem un riu?
Abaixarem muntanyes? Aturarem el mar?
Les mudes flors d’un altre
jardí, potser,
se’m tornaran paraules.
Aquest és el primer
dia de l’any:
et donaré dos llibres
que t’he comprat.
En un cafè
t’hi posaré minuciosament
endreces.

Beurem després alguna copa junts.

                                                    Joan Vinyoli 


divendres, 30 de desembre de 2016

"BON ANY NOU" de Joana Raspall

Un poema de Joana Raspall, senzill, sincer, per desitjar-vos un 2017 ple de felicitat.






Campanetes de Nadal;
Lluïssor de guarnitures
i un pessebre angelical
fet per mans de criatures.
Un avet al menjador,
al portal o be a la sala
i un gran lot del bo i millor
damunt del bufet s'instal·la.
Mentre escumeja el xampany
a les copes dringadisses
ens desitgem un bon any
i unes festes molt felices. 

              Joana Raspall







dissabte, 24 de desembre de 2016

"NADALA" de Miquel Martí i Pol

Avui és un dia de festa familiar, de joia, però en molts cors hi ha un punt de recolliment, de meditació davant el pessebre que mans d'infants han fet amb il·lusió. Com nosaltres ho fèiem quan érem criatures.




Hem bastit el pessebre en un angle 
del menjador, sobre una taula vella, 
el pessebre mateix de cada any 
amb la mula i el bou i l'Infant 
i els tres Reis i l'estrella. 

Hem obert innombrables camins, 
tots d'adreça a la Cova, 
amb corrues de vells pelegrins 
-tots nosaltres- atents a l'auster caminar de la prova. 
I en la nit del misteri hem cantat 
les antigues cançons 
se la mula i el bou i l'Infant i els tres Reis i l'estrella. 

I oferíem la nit amb els ulls i les mans. 
I cantàvem molt baix,amb vergonya potser de saber-nos germans 
de l'Infant i de tots en la nit de la gran meravella. 

                                                                                     Miquel Martí i Pol

 

                    BON NADAL!               

dilluns, 19 de desembre de 2016

"FOTOGRAFIAS" de Blas de Otero


Ja estem dient-li adéu a la tardor. La caiguda de les fulles ens ha omplit de bona poesia i no volem que marxi sense rendir-li un homenatge merescut, això ho fa esplèndidament el gran poeta bilbaí Blas de Otero.







Sol de otoño,
última maravilla
de amarillas frondas,
tardes como páginas,
llanto con causa, casa
sin dintel del pobre,
cae, derrámate, sol
de otoño, sobre este niño
apoyado en el quicio
de la desgracia.

           Blas de Otero 



dimecres, 14 de desembre de 2016

"MIS GATOS" de Charles Bukowski.

Ahir a les Cotxeres de Sants vam llegir poesies dedicades a les bestioles , molts poetes van escriure inspirant-se en ells. Bukowski, que admirava els gats els hi va dedicar alguns poemes.





Ja ho sé.  Ja ho sé.
Són limitats, tenen necessitats
i preocupacions
diferents.

Però els observo i aprenc d'ells.
m'agrada el poc que saben,
que és
tantíssim.

Es queixen però mai es
preocupen.
Caminen amb una dignitat sorprenent.
Dormen amb una simplicitat directa que
els éssers humans senzillament no podem
comprendre.

Els seus ulls són més
bells que els nostres.
i poden dormir 20 hores
al dia
sense vacil·lar ni sentir
remordiments.

Quan em sento
baix d'ànims
en tinc prou amb
observar als meus gats
i em
torna
la valentia.

Estudio a aquestes
Criatures

són els meus
mestres. 
          
             Charles Bukowski
 

Imatge: Anne Mortimer