dimecres, 15 de maig de 2019

"TARONGINA" d'Apel·les Mestres


Un deliciós poema que pertany a "Pom de cançons", escrit entorn a l’any 1900 per un poeta que fou molt popular a la seva època i que convé recordar.




Lo taronger floreix,
tot ell és flaire;
la flor del taronger
perfuma l’aire.

Amb son preuat perfum
l’oreig s’adorna,
parteix ben lluny amb ell…
mai més lo torna.
Abans no el robi tot,
            Oh vida mia!,
baixem al jardí junts
al caure el dia.

Brandant lo taronger,
al vent s’inclina,
i una ruixada en cau
de tarongina.
Correm sota el brancall,
ma companyona,
i et teixirà la flor
blanca corona.

Correm, que el taronger
perfuma l’aire!
Correm… que el mes de maig
no dura gaire!

                                             Apel·les Mestres



Aquarel·la: Lara Barco

                                     

dilluns, 22 d’abril de 2019

"FELIÇ DIA DE SANT JORDI" de Joana Raspall


La Joana ens desitja que gaudim plenament de la festa del nostre Patró, respectant les tradicions però fugin dels rols preestablerts, que ens limiten i condicionen. 





Feliç dia a les princeses
que volen muntar a cavall
que no esperen avorridament ser salvades
i que es mengen a queixalades
la rosa de massapà!              
Feliç dia a tots els cavallers que saben més
i volen més que tacar-se de sang,
que són creatius i nobles amb si mateixos
i que es deixen salvar quan els fa falta!
Feliç dia a tots els dracs que lluiten
per trobar el seu lloc al món, que repten
els prejudicis del seu entorn
per a descobrir-se i oferir tot el que duen dins! 
Feliç dia a totes les persones
que gaudint de qui són i d’on venen
segueixen obertes a pensar
-en gran i en veu alta-
el lloc cap a on volen anar!
 Joana Raspall


diumenge, 24 de març de 2019

"RETORN A LA POESIA" de Maria Àngels Anglada

El passat 21, en que es celebrà el Dia Mundial de la Poesia, varem recitar a aquesta poeta vigatana. Com diuen els seus versos la Poesia pot semblar que ens abandoni, però sempre està al nostre voltant, disposada a deixar-se retrobar per gaudir-la de nou.

 



No he donat a cap altre les claus d'aquest tresor
que mai no ha estat ben meu, ni en altres braços
he escampat els pocs dons amb què et rebia.

Te'n vas anar amb passes tan subtils
i tan sense remor vas oblidar-me
que el qui vingué després el teu rostre va prendre
com el vell déu la nit que engendrà Heracles
amb figura robada i els seus besos ardents.

Només molt fugaçment una altra fesomia
d'ulls no tan clars i somriure més fàcil
vaig veure al rostre que em semblava el teu,
i tant vaig enyorar-te com enyoren la nit
els jardins fatigats de massa resplendor.

Com tu sense brogit, sé que ara torno a tu,
amant antic, isard d'altes carenes:
en tots a tu et cercava, innocent infidel.

                                                            Maria Àngels Anglada 

 

divendres, 22 de febrer de 2019

"SÉ TODOS LOS CUENTOS" de León Felipe

Avui un poema de León Felipe, un poeta que després d'una atzarosa vida, on va ser farmaceutic, actor de teatre i professor de literatura als Estats Units,  va morir exiliat a Mèxic, sense renunciar al seus ideals republicans.




Yo no sé muchas cosas, es verdad
Digo tan sólo lo que he visto.
Y he visto:
que la cuna del hombre la mecen con cuentos…
Que los gritos de angustia del hombre los ahogan con cuentos…
Que el llanto del hombre lo taponan con cuentos…
Que los huesos del hombre los entierran con cuentos…
Y que el miedo del hombre
ha inventado todos los cuentos.
Yo no sé muchas cosas es verdad.
Pero me han dormido con todos los cuentos…
Y sé todos los cuentos.

                                              León Felipe

dissabte, 19 de gener de 2019

"UN HOME REPARTEIX..." de Joan Brossa

Enguany commemoren  el 100è aniversari del naixement de Joan Brossa, poeta, dramaturg i artista plàstic, que va néixer tal dia com avui, un 19 de gener. És un dels fundadors del grup artístic "Dau al Set", i autor d'una obra que no contempla les fronteres entre les diferents disciplines artístiques. El poema d'avui el podem sentir aquí musicat pel genial Ovidi Montllor.






La plaça, tant pels edificis com
per l'animació que hi donen els veïns,
és un dels centres de la ciutat.

Un home reparteix fulls clandestins.

Al Parc hi ha una Muntanya suïssa,
un Laberint, un Pavelló xinès i un Temple grec.

Un home reparteix fulls clandestins.

El carrer és tortuós i estret;
té un teatre, dos cabarets i trenta cafès.

Un home reparteix fulls clandestins.

Aquest edifici està destinat
a les oficines de la fàbrica
amb magatzem i taller.

Un home reparteix fulls clandestins.

Hi ha obrers i estudiants tancats
i abandonats en un calabós.

Un home reparteix fulls clandestins.

Per a anar a veure  els Ministres, Caps
d'Administració i persones de categoria i distinció
cal demanar-los per escrit una audiència.

Un home reparteix fulls clandestins.

L'església, malgrat no tenir torre
sobresurt dels edificis del carrer.

Un home reparteix fulls clandestins.

Entren els criats per anunciar
que el banquet està servit.

Un home reparteix fulls clandestins.

Gent sense casa ni sabates
viuen en coves, als suburbis.

Un home reparteix fulls clandestins.

En una comissaria un senyor amb
abric i barret denuncia que
un home reparteix fulls clandestins.

                                                                    Joan Brossa  

divendres, 21 de desembre de 2018

"EL FRED" de Maria Beneyto


Avui un poema de l'escriptora valenciana, que va rebre el premi Ciutat de Barcelona l'any 1956, entre d'altres guardons, i que ens parla d'un personatge que ens visita al hivern, que justament avui comença. Un personatge temut per molts i apreciat per altres. 







El fred ve d’un país blanc
amb la pell tota glaçada.
Té al cor un àngel de neu
amb dos lliris de rosada.
El fred és un home trist
que no té lloc ni cadira,
que no pot trobar un llit
quan la soneta els ulls crida.

Tothom li tanca la porta:
"¡Vés-te’n fred!”.
I el fred s’allunya
sense més companya amiga
que el ventijol i la pluja.
La ciutat encén les cases
amb tots els llums de Nadal.
La flama enemiga crida:
“!Vés-te’n fred!"
I el fred se’n va.


            Maria Beneyto 


dimecres, 14 de novembre de 2018

"SOC UNA DONA" Maria Aurelia Capmany

Enguany és el centenari del naixement de Maria Aurèlia Capmany, que com escriptora, pedagoga i política mereix el nostre reconeixement. Feminista convençuda fa palès l'orgull de ser dona en una poesia que s'ha fet molt popular musicada i cantada per Marina Rosell.







Sóc una dona, ja ho veus, una dona.
Sóc una dona i no hi vull fer res.
Sóc una dona, res més que una dona:
no seré mai un carrabiner.

Sóc una dona, ben ferma i rodona.
Sóc una dona, ja ho deus haver clissat.
Sóc una dona i això és cosa bona:
no seré un barbut magistrat.

Sóc una dona amb dos pits i una poma.
Sóc una dona amb l'hormona que cal.
Sóc una dona i això ja no és broma:
no seré mai capità general

Sóc una dona i n'estic ben contenta.
Sóc una dona i no hi trobo entrebanc.
Sóc una dona i això ja m'orienta:
no seré mai director d'un banc.

Sóc una dona i amb bona harmonia,
sóc la mestressa del meu propi cos.
No seré bisbe ni tampoc policia,
cosa que em posa de molt bon humor.

                                                                M.A.Capmany

diumenge, 7 d’octubre de 2018

"EM POSAREU ENTRE LES MANS LA CREU" de V. Andrés Estellés

Enguany és commemora el 25è aniversari de la mort del poeta. Un bon moment per recordar-lo.  El Col·lectiu d'Artistes de Sants li fa un homenatge dimecres vinent.






103 
Em posareu entre les mans la creu 
o aquell rosari humil, suat, gastat, 
d'aquelles hores de tristesa i por,
i ja ninguna amenitat. Després 

tancareu el taüt. No vull que em vegen. 
A l'hora justa vull que a Burjassot, 
a la parròquia on em batejaren, 
toquen a mort. M'agradaria, encara, 

que alguna dona del meu poble isqués 
al carrer, inquirint: "¿Que qui s'ha mort?" 
I que li donen una breu notícia: 

"És el fill del forner, que feia versos." 
Més cultament encara: "El nét major 
de  Nadalet." Poseu-me les ulleres.


                                            V. Andrés Estellés
                                                 "El gran foc de garbons" 
 
 

dissabte, 8 de setembre de 2018

"LA NOSTRA" de Àngel Guimerà

Un poema d'Àngel Guimerà, que ens esperona a lluitar sense defallir per defensar la nostra bandera. La nostra senyera.






Bandera, santa bandera,
bandera dels catalans 
alcem-te a la davantera
sobre el pit i amb dues mans.

Dels braços d'en Casanova
els nostres t'han recollit
i ara ets l'antiga i la nova
que ets la terra i l'esperit.

Que et segueixi qui és de raça,
que s'aparti qui és dels bords,
sota a terra a cada passa
fins estremiràs els morts.

I puix ets la Pàtria vera
serà el que Deu voldrà
avant i enlaira bandera 
que la sang ja et seguirà.

Deslliure'ns de força estranya,
si érem pocs ja som legions.
Sant Jordi mata l'aranya
i destria les regions!

                                                Àngel Guimerà


divendres, 22 de juny de 2018

"PERQUÈ ÉS NIT DE SANT JOAN" de Tomàs Garcés

Una nit de revetlla, de tradicions que és perpetuen any rere any. Tomàs Garcés ens  parla d'aquesta màgica nit.








Perquè és nit de Sant Joan
hem encès una foguera.
La gent hi dansa a l'entorn,
se sent olor de ginesta,
hi ha l'eco d'una cançó
que s'allarga a la verneda. 
La flama, sonora, riu
talment un doll d'aigua fresca,
tan alta que no l'apaguen
amb els seus plors les estrelles.

És la nit de Sant Joan,
amiga, és la nit encesa
de corrandes i desig;
mira com la flama espessa
va prenent el fustot vell
i la fullaraca seca.
Dessobre el cant del cucut
i el respir de la verneda
i el tou relliscar del riu,
la teva veu i la meva. 

                  Tomàs Garcés


dimarts, 22 de maig de 2018

"PÀ AMB TOMÀQUET" de Miquel Martí i Pol

El dia 26 i durant la inauguració del Mercat de Sant Antoni uns quants companys llegirem poesia. Serà poesia que parli de menjar, de receptes de cuina, de personatges del mercat...
Aquest és un dels poemes que es podran sentir.




Déu ens dó ser catalans
per menjar bon pa amb tomàquet
amb un raig d'oli discret
i un pols de sal si fa falta;
pa de pagès si pot ser
que és més saborós que els altres
i tomàquet ben madur,
però que no ho sigui massa.

Déu ens dó un tall de pernil
o llonganissa ben ampla
perquè acompanyin el pa
ben sucadet amb tomàquet;
pernil de bon mastegar,
llonganissa de la Plana
que els osonencs en això
tenim molta anomenada.

Déu ens dó tot el que he dit
i bons amics a la taula
per compartir el que mengem
i fer petar la xerrada,
que conversar amb els amics
sempre sol despertar gana
i el menjar, si és compartit,
resulta més saludable.

                 Miquel Martí i Pol