dijous, 4 de juny de 2020

"A L'OMBRA" de Josep Carner

Avui fa 50 anys que va morir a Brussel·les Josep Carner un poeta del Noucentisme considerat com el Príncep de les lletres catalanes. Un record, un homenatge a qui va viure i morir exiliat i enyorat.
El poema és "A l'ombra" i l'acompanya l'escultura d'una noia asseguda a l'ombra d'un om. És obra de Ramon Oms, un artista a qui agrada que l'escultura estigui integrada en el paisatge i que reflecteixi  un moment plàcid i poetic.





Si per la ventada
som sotraguejats,
si ens fan ganyota 
per quatre costats

si de cop i volta
no ens valen virtuts,
(vista la tongada 
dels sobreviscuts),

això decidírem
a l'ombra de l'Om:
vinguts del que fórem
restem el que som.

         Josep Carner 



Escultura: Ramon Oms 

divendres, 8 de maig de 2020

"MAIG" de Jordi Pere Cerdà

Avui un poema d'Antoni Cayrol, el poeta ceretà en el centenari del seu naixement. Ell sempre va defensar la nostra llengua i la nostra cultura. Mereix que el recordem.






                          La pluja regala la cara arrufida del cel
amb la suor d’una tarda angoixosa
fent lluentors sota el mirall dels núvols.
Durs metàl·lics, els pollancs
travessen el sostre de broma
com una tribe clavat dins la fusta.
Amb ells penja el cel
tot un terròs d’argila ple de sang
i l’ametlló verd de Cerdanya.
Hi ha una cridòria d’ocells exasperats
que pobla els arbres freturants de fulles,
un caminar roig de camps nus,
la primavera vella,
el maig que fuig,
la vida sense impuls.

                                                     Jordí Pere Cerdà





Pintura de José Garrido Herraez

divendres, 10 d’abril de 2020

"EL CRUCIFICAT" de Isabel Clara Simó

A més d'una excel·lent novel·lista la recentment desapareguda  Isabel-Clara Simó era una poeta directa i de gran sensibilitat, vegeu-ho si no en el poema que compartim avui, adequat per les dates en què ens trobem.




Vaig néixer l'any u,                                                                                            mira si és casualitat!
La mare duia un vestit blau,
i el pare era barbut i sec
-la vara florida
és una invenció
romàntica i tardana-.
"No és ben curiós
-va dir el pare
a l'orella de la mare-
que aquest marre                                                                                                se m'assembli tant?". 
Viure és una feina dura,
i més si saps que tens
poc temps per viure-la.
Però jo era espavilat de mena,
i ja de menut
vaig veure que era molt magre
viure en un país
colonitzat.
Els meus amics
volien ser romans
i tot sovint murmuraven
que, en aquesta patria nostra,
hi ha més fills de puta
que en cap altre país del món.
Jo vinga dir arreu
que tots som iguals
per naixement; i vinga
a parlar de llibertat.
Doncs va i em van matar,
per terrorista.
És una mort llarga i feixuga
si estàs lligat
indefens en una creu.
La mare, pobreta,
em va mirar negada de dolor,
però també amb una espurna d'ira;
des d'allà dalt, i just
abans del traspàs,
vaig sentir que renyava
la meva nòvia, tan bonica:
"Si almenys n'haguéssiu deixat
un nét o dos!"
I tenia raó,
la bona dona.

                Isabel-Clara Simó


Pintura: Emmanuel Levy

diumenge, 8 de març de 2020

"PASQUINS PER A LA REVOLTA VEGETAL" de Maria Mercè Marçal

No podia faltar la Maria Mercè en un mes que es dedica a la poesia i a la dona. Ella encapçalà aquesta revolta que fa florir i fruitar l'arbre de l'alliberament.




  II
Dones, baixeu, veniu
a la dansa de l’herba.
Enramem els balcons
i preparem la terra.
Reguem-la amb pluja i sol,
defensem-la amb les dents,
perquè hi arreli l’arbre
de l’alliberament. 
Sembrem-hi la llavor
i el verd de la tendresa,
el blat de l’enrenou
l’aventura i la menta
i quan neixin els brots
cridem-ho a tots els vents,
perquè s’espigui l’arbre de
l’alliberament.
Vestides en saó
de la revolta encesa
al cim dels campanars
desplegarem banderes,
banderes sense orgull,
color de goig novell,
perquè floreixi l’arbre
de l’alliberament. 
Aviarem coloms
per encetar la festa
i inventarem camins
en cels sense fronteres.
Arreu tindrem hostal,
farem convit arreu,
amb la fruita de l'arbre
de l’alliberament. 

             Maria Merçè Marçal

dijous, 20 de febrer de 2020

" ACLARIMENT " de Jordi Sarsanedas

Avui les paraules de Jordi Sarsanedas ens conviden a la reflexió i a l'acceptació.



L'enyorança d'allò que tenia,
l'enyorança d'allò que no he tingut,
finament barrejades,
expressen una mateixa
recança indestriable.

No perdis el temps
per treure'n l'aigua clara.
Hi havia opció, potser?
Al meu balanç
no la tinc apuntada
com a viscuda.

No destrio la decisió,
dins el gruix del passat
irremeiable. Ha estat i ja no és;
no és, sense haver estat;
no t'entestis a destriar,
com si fos res, la vel·leïtat.

Respecta aquest teixit
tèrbol
de llum i d'ombra.
No l'esfilagarsis,
no t'hi entestis.
Ets tu mateix.


               Jordi Sarsanedas
           "Com una tornada, sí"



dimecres, 15 de gener de 2020

"PETITA I BLANCA" de Joan Vergés

Encetem l'any amb un poeta que encara no havíem compartit, un poeta premiat en diverses ocasions i musicat en diferents versions. Aquí és Toti Soler qui el canta.



          
Petita i blanca
enyora el mar
la teva casa.
Enyora l'aire
d'una cançó
d'una besada.
La teva pell
és del color
sense mirall
de terres clares.
Els camps llaurats
vetllen de nit
el teu alè
la teva calma.
Moren els mars.
Petita i blanca,
es va morint
la teva casa.
Creixen els camps
i les campanes,
tot el que és guany,
tot el que emparen
les teves mans,
tot el que estimes
rossa i descalça.
                                         
                                                 Joan Vergés




                                             

divendres, 27 de desembre de 2019

"MOT RERA MOT" de Joan Vinyoli

Un colpidor Vinyoli que reflexiona sobre el pas del temps, des de l'infant que bastia de molsa el pessebre al poeta vell i trist, però sempre genial. S'acosta el fi d'any, temps d'inventari, temps de records.





Quan feia, ric d'infància, a clar de nit,
mentre la gent dormia ja, el pessebre,
amb palpadores mans de cec, absort,
posava tous de molsa humida als junts
dels suros nets i veia clar paisatge. 
Ara que intento, vell i pobre, fer,
desconhortat, nit closa ja, el poema,
bròfec, nuós, amb mans tremolejants,
poso llacunes de silenci trist,
mot rera mot, i miro la tenebra.
                       
                                                                 Joan Vinyoli 
                                                                "A hores petites"

dimecres, 20 de novembre de 2019

"CELEBRARÉ LA TEUA MORT" de V. Andrés Estellés



El poeta de Burjassot confiava que amb la mort de qui tantes n'havia provocat la llum de la llibertat arribaria a tots els racons... Segueix ennuvolat.


Resultado de imagen de ventana rayo sol



III


     Celebraré la teua mort amb un crit d'alegria.
     cantaré com damunt el cos d'una dona estimada!
     celebraré la teua mort com el naixement de la meua pàtria. 

     Des del lloc de la terra on es troben, els meus ossos
     hauran de cantar la joia de la teua mort, oh molt més que cruel,
     florits amb flames impensades, la meua pols cantarà per mi,
     si és que jo no puc cantar aleshores l'ocasió febril de
     la teua mort, tu que has de ser el més mort, en morir-te,
     en deixar de signar els decrets, les sentències de mort,
     en deixar de manar els registres i els greuges antics,
     la llibertat pujarà a les finestres diürnes, i el sol
     arribarà als tenebrosos racons dels exilis llunyans...


                                              V.A. Estellés
                                                                          "Exili d'Ovidi"

dijous, 31 d’octubre de 2019

"ELEGIA" de Pere Quart


El poeta dedica una elegia a la mort d'una fulla, ha complert el seu cicle vital, ve la tardor, el temps de la renovació. Un poema senzill i delicat que demostra la sensibilitat de Joan Oliver, una ploma en altres ocasions incisiva i sorneguera. 




Resultado de imagen de hojas que caen en otoño


Reservo aquest lloc                                                                    per a uns versos senzills i secrets
a la mort d’una fulla.
Invoco la pausa
de les ales segures del temps;
l’estranya celístia
que a penes esborra el camí,
els adéus de flongíssima veu,
la ruïna enfebrada del cor
i les ombres finals de la ment.


Planarà mortalment
un instant a mig aire potser,
tan sola i enterca;
lleugera com un pensament
sense rels ni desig.
Cap avall,
sota el cel,
la comuna infinita, massissa
que soterra -o el llamp que desterra!
.                                                Pere Quart



dilluns, 23 de setembre de 2019

"TARDOR" de M.Martí i Pol




Encetem la tardor, li donem la benvinguda de la mà de Martí i Pol, que amb pocs i encertats versos ens anuncia el temps que comença.








Mandrosament els geranis frueixen
l'últim sol de la tarda.

Ja són lluny els xafogosos i dilatats capvespres
d'un estiu molt feixuc i,
      a poc a poc,
revenen les profundes quietuds:
la mà es torna exigent, i l'ull, tenaç.

Comença la tardor, temps de creixença.

                                   M.Martí i Pol







Aquarel·la: Luis Cámara

diumenge, 14 de juliol de 2019

"EL PONT DEL PETROLI" de Jordi Sarsanedas

Un matí de diumenge claríssim, amb un cel i un mar d'un blau lluminós, rivalitzant en bellesa, vam gaudir d'una passejada pel emblemàtic pont badaloní. Sarsanedas li va dedicar un dels seus últims poemes que allí és pot llegir i avui compartim. Bon passeig!  






T’accepto, figura clara,
faula que em convoca
a ser dòcil a una teva
llei de confiança.

Tu, amb gest eficaç
adreces a l’horitzó
la teva meitat de signe
perquè -així ho fantasiejo-
algú d’enllà atengui,
algú respongui per mi.

Ventura feliç:
allò que no vindrà mai
però no deixa de poder venir,
de voler venir.

                       J. Sarsanedas 





Foto: Fundaciómar.