dijous, 3 de setembre del 2015

"ACÍ EM PARIREN I ACÍ ESTIC" de V. Andrés Estellés

Demà serà l'aniversari del naixement d'Estellés. Ell és un dels meus poetes preferits i valent defensor de la llengua de la seva terra; el recordem amb un poema que va musicar Andreu Valor





Ací em pariren, ací estic.
I com que em passen certes coses,
ací les cante, ací les dic.

Ací em pariren, ací estic.
Ací treballe i done besos.
Ací agonitze i ací em ric.

Ací defense unes collites.
Deu veritats i quatre mites.

Ací em pariren i ací estic,
pobre de béns i ric de dies,
pobre de versos, d'afanys ric.

Cante l'amor i les parelles
que viuen, beuen i se'n van.
Cante un amor de contraban.

Cante l'amor, cante els amants.

No sé tampoc si açò són cants.

Dic les coses que vénen, van,
tornen un dia, altre se'n van,

l'esperança de contraban.

              V. Andrés Estellés
                   "Llibre de meravelles"


14 comentaris:

  1. Sempre Estellés, gràcies Glòria...

    Podem dir, ara com ell: aquí ens pariren i aquí estem...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una frase que pot semblar elemental, però és pot dir més d'una manera tan senzilla?

      Elimina
  2. El vers final ho resumeix molt bé: "esperança de contraban"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha de ser sotamà, l'esperança, com el tacte volgut de la pell.

      Elimina
    2. De contraban, recòndita o secreta, com sigui l'hem de mantenir i preservar-la, fins que l'esperança és faci realitat.

      Elimina
  3. Respostes
    1. Cants que s'encomanen, cants de coses que són importants.
      Petonets!

      Elimina
  4. Sempre m'ha agradat aquest poema, tan contundent en les paraules i en el ritme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Contundència que neix de la sinceritat i la senzillesa del poeta. Un bon poeta.

      Elimina
  5. Coincidim en el poeta preferit Glòria. Mai, amb paraules tan senzilles, ha arribat tan fondo la poesia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també em meravella, deu ser que menys és més. Alguns dels seus poemes m'arriben tant que els sento meus.

      Elimina
  6. Aquí el res es fa objecte. I el rés, pluja. Aquí la nosa a l'ametller, cosa dolça a taula i a la gola. Aquí, on visc, he parit i neixen els versos de fang que em basteixen.

    ResponElimina