dijous, 10 de setembre de 2015

"DÉU NOS DO LA GOSADIA" de Josep Carner

L'última de les "Cançonetes del Déu nos do". Déu n'hi do que bé sap explicar Carner el nostre sentir!





                VI

Déu nos do la gosadia
de la sang independent,
i aquesta ànima difícil,
i aquest llavi malcontent.
El corcó que posi ales
es fa estel al firmament.

 
 
Ah, en la fosca, pel guiatge
de la sola il·lusió,
caminar sense sendera
i varar sense timó,
estimar sense estimada
i servir sense senyor!

 
   

 No hi fa res que solitaris
fem la via pels afraus.
Conspirem enmig d’un núvol.
S’emmiralla als gorgs suaus
—fins i tot ans de bastir-lo—
un bell ordre de palaus.

 
    Vindrà un dia que nosaltres
serem lluny, sota l’oblit:
hi haurà amors en cases noves
i rosers en cada ampit,
i gent dolça que mediti
els secrets de l’infinit.


  Però mentre l’Enyorada
viu secreta i viu gement,
Déu nos do fer-li seguici,
cor ardit, braç amatent,
una pedra a la bassetja,
la bassetja dins el vent.
                 Josep Carner 
                      "Bella terra, bella gent"
                      1918



8 comentaris:

  1. Déu nos dó llum estelada,
    gent de bella anomenada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Poeta!
      Sempre trobes les paraules més oportunes, Xavier.
      Deu nos do ser catalans!

      Elimina
  2. Respostes
    1. Era un català de cor i fidel a la República. Un home conseqüent.

      Elimina
  3. Molt actual, Tos volem tenir aquesta gosadia...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cal tenir gosadia, cor ardit, braç amatent per aconseguir els nostres propòsits. I no defallir.

      Elimina
  4. Ara que ja l'Enyorada
    no viu secreta i omple el carrer.
    Déu nos do tenir prou força,
    Tenir prou braços, tenir prou vots
    Per dur-la amunt, on li pertoca.
    I fer en pau, la nova història.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme, aquest també és el meu desig. El desig de molts.
      I confio que aviat aquest desig sigui realitat.

      Elimina