dijous, 30 de juliol del 2015

"EL MAR I JO" de Montserrat Vayreda

Retrobem a Montserrat Vayreda, a la que els desitjos se li tornen blaus els dies d'estiu.



Tinc desitjos blaus,
que s’obren i es tanquen com una curculla
i uns altres que es vinclen com petites naus
que el temporal mulla. 

Tots els meus records es tornen petits
–en la llunyania, ales de gavina–,
són els meus sentits
àncores clavades en la sorra fina.

                                 M. Vayreda



 Pintura J. Palacios Hidalgo

dimarts, 28 de juliol del 2015

"BALADA" de J. Palau i Fabre

Avui un poema d'amor de Palau i Fabre. Ho canta Ramon Muntaner





La noia que em roba el son 
tenia ulls negres, ben negres. 
A l'hora que el sol es pon 
encara es feien més negres.

La noia que em roba el cor 
té les mans blanques, ben blanques. 
Tot en mi es tornava d'or 
si em tocava amb les mans blanques.

La noia que m'ho ha pres tot 
du un secret a les entranyes. 
Per això vetllo la son 
i medito llunes blanques.

             J. Palau i Fabre




  Pintura: Julio Romero de Torres

diumenge, 26 de juliol del 2015

"DESGARRADA LA NUBE" de Antonio Machado

Recordem al gran poeta en el 140é aniversari del seu naixement.



    Desgarrada la nube; el arco iris
    brillando ya en el cielo,
    y en un fanal de lluvia
    y sol el campo envuelto.

    Desperté. ¿Quién enturbia
    los mágicos cristales de mi sueño?
    Mi corazón latía
    atónito y disperso.

    ... ¡El limonar florido,
    el cipresal del huerto,
    el prado verde, el sol, el agua, el iris...
    el agua en tus cabellos!

    Y todo en la memoria se perdía
    Como una pompa de jabón al viento. 
                             A. Machado 
     
     
    Pintura: A. Cuñado

dijous, 23 de juliol del 2015

"LA REL" de Joana Raspall

Quid pro quo. Què millor que agrair i cuidar a qui tant ens dóna?.


                          La rel de l'arbre no sap
                          que jo li estimo les branques
                          perquè fan ombra l'estiu
                          i l'hivern, al foc, escalfen;
                          perquè puc collir-hi flors
                          i quan té fruita, menjar-ne.
                          I no li prenc res de franc!
                         Que quan està assedegada
                          i els núvols passen de llarg,
                          sóc l'amic que li dóna aigua. 


                                            Joana Raspall
                                                "Versos amics"



Il·lustració: P. Galindro

dimarts, 21 de juliol del 2015

"PAISSATGE DE VENTALL" de J.M. de Sagarra

Deliciós paisatge el que evoca el poema de Sagarra, ple de petites coses desbordants de bellesa que s'ofereixen als ulls de qui les sap mirar.




Daurada fulla de freixe
fulleta dins l'aire fi,
caminet que saps la queixa
del pregadéu de setí.

Fondalada regalada
amb tants flocs de xuclamel,
dins del cor una tonada,
les estrelles dalt del cel,

i a la mà un brotet de menta
i a l'orella un cant de grill,
i la nit que arriba lenta
per damunt dels camps de mill.

i la dolcesa llunyana
del núvol escadusser,
i una mica de campana
que somica en el cloquer.


           J.M. de Sagarra

               "Cordèlia"

 

divendres, 17 de juliol del 2015

"QUAN EL NOSTRE POBLE ES RETROBARÀ" de M.Àngels Anglada

M.Àngels Anglada ens ho anuncia: quan el nostre poble es retrobarà no cessaran de produir-se coses meravelloses.



Quan dits d'alba trauran estranys vels del seu rostre, 
estols de mots nous naixeran. 
Per cingleres de llavis les síl·labes
trescaran com els ràpids isards.
Vell jardí tant de temps emmurat entre tanques,
a milers els penjolls d'unes noves, vermelles cireres
dringaran tot just nades i sé que les mans
que s'hi allarguin mai més no seran decebudes.

No em pregunteu si ho veurem, ans amb mi celebreu-ho
per endavant. Us ho dic amb frisança
i alabastre de vol que m'espolsa
aquest pòsit d'antiga tristesa a les ales.

                             M.A.Anglada 


dimecres, 15 de juliol del 2015

"CAMI DE LA FONT" de Josep M.Llompart

El poeta mallorquí fa en aquest poema un homenatge a Pero Meogo, un trobador gallec-portuguès del segle XIII, on el cérvol i l'aigua tenen un simbolisme eròtic. 




Sedejaven cérvols
per dins el pinar,
s'obria en la pica
l'amor del crestall.
 
Cérvols s'abeuraven
musell tremolant.
Venia l'amiga 
cercant l'estimat;
arrosaven perles
galtes de corall. 

Cérvols s'allunyaven
per dolç cap al tard,
murmurava l'aigua 
en la soledat.

            J.M.LLompart 



dilluns, 13 de juliol del 2015

"CADA NIT UN POEMA" de Montserrat Abelló

Avui és la gran Montserrat Abelló qui ens confessa com és d'important per ella la poesia.





Cada nit un poema.
Sobre el full  solitari
la mà es mou.

Dins la quietud
contemplo la claror
vacil·lant del carrer,
i sento com si tingués
algú arran de pell,
a frec de llavis.

Si em calia escollir
em quedaria amb la ploma
a la mà. Mai més sola,
cada nit.

       M. Abelló
        "Foc a les mans"



Pintura: T. Pollock Anschut

divendres, 10 de juliol del 2015

"CANÇÓ DE LA PLENITUD DEL MATÍ" de Salvador Espriu

Avui és l'aniversari del naixement de Salvador Espriu, el recordem amb un poema que canta un Raimon ben jovenet.



Llum de retorn de barca:
la solitud guanyada.
A l'or caminat del dia,
llum de retorn de barca.

Sóc. I en un lleu, benigne
hàlit de vida d'aire,
per mar i somnis duia
la solitud guanyada.

              S. Espriu 
                         "Cançons de la roda del temps"

 

dimecres, 8 de juliol del 2015

" IDIL·LI " de Pere Quart

Un idil·li no gaire romàntic, amb la ironia que cap esperar de Pere Quart. Ho van musicar els nois de "La Trinca" i Rosa Maria Sardà ho canta amb força gràcia





No t'acostis de puntetes
que el silenci em fa estremir.
Qualsevol es pensaria
que tirem per mal camí.
No m'abracis la cintura
si no vols fer-me sofrir.
Una nit tan xafogosa
i acotxar-me encara així..
Ai!, no em besis a la boca
que em despintes el carmí.
Més valdria que em parlessis
de la guerra del carlí.

Els joves d'avui en dia
gasten aires de botxí,
talment com si t'amidessin
per donar-te un què sentir!
No m'arruguis la faldilla
que he planxat tot just ahir.
Perquè em faltes?
No m'arrambis
a la soca d'aquest pi.

Em dic Lola, sóc fadrina
tinc setze anys però de mi,
ni veïnes ni parentes
no en bescanten ni un bocí.
La mare, temps fa que és morta.
El pare és al Potosí.
I ara visc amb una tia
que no es cansa de tossir.


Tinc una germana monja,
un germà boig i un cosí
que una vegada per Pasqua,
i en aquest mateix jardí,
i també de nit com ara
que no es movia ni un bri
va ensenyar-me la manera
de seguir pel bon... camí

                        Pere Quart


Pintura: P.A.Renoir

dilluns, 6 de juliol del 2015

"CIRERER DE CLAUSTRE" de Joan Maria Guasch

El cirerer del claustre porta una vida tranquil·la, i n'està satisfet!




Sóc a dins d'una presó
i m'agrada tanta reixa:
visc del cant del brollador, 
que escoltant-lo em sento créixer.

Quan arriba el mes d'abril
ni les oques són tan blanques;
sóc un cirerer tranquil 
sense frisaments de branques.

El que ara és tan blanc
després serà sang
que allarga la vida.

Potser els escolans 
se n'omplen les mans
botant d'alegria,
o algun pinsà vell 
se'n guarda per ell
un gra cada dia...

                    Cirerer petit,
                    cirerer florit
                    que fas arracades
                    digues quina mà
                    te les ve a cercar
                    quan estan granades.

                    Josep Maria Guasch



Pintura: Ramon Casas

dissabte, 4 de juliol del 2015

"SILENCI POBLAT" de Clementina Arderiu

Una cançó de bressol, un coixí de paraules dolces.


                                                                                       Cançó de bressol

Tots els aires de la mar
vinguin a moure
les banderoles.
Ala llarga de l'ocell
-punta salada- 
gronxa que gronxa.
Feu coixí pel meu infant
blanes paraules
mig murmurades.
Que el silenci posi rams
i el bes d'un àngel
rondi la boca.
Tots els aires de la mar
vinguin a moure
les banderoles.

         C. Arderiu
             "Sempre i ara"

dijous, 2 de juliol del 2015

" CANCÓ DE LA LLUNA" de V. Andrés Estellés

Juliol: fa calor i tenim mandra; ens relaxarem una mica amb poesies que parlin de coses boniques, de la Natura, d'amors que no fan patir...
Avui, que hi ha lluna plena un poema que Estellés  dedica a la lluna de la muntanya, la bona, la que no enganya, no com la de la ciutat...





La lluna de la muntanya
la lluna que més m'agrada!
Ai, com m'agrada la lluna
la lluna de la muntanya.


És una lluna molt neta
és una lluna molt clara.
Com és de clara la lluna,
la lluna de la muntanya!


Lluna de bosc i fageda
la lluna que ens agermana
la lluna de creure i creure
i mirar-nos a la cara.


La lluna de la ciutat
és una lluna gastada
és una lluna molt trista
és una lluna llunyana.


Qui pot mirar a la lluna
amb una mirada franca?
Es un luxe innecessari;
ves a la teua, i a casa.


Si la mires, et fotran
un ganivet per l'espatlla,
et robaran la cartera
la muller i l'esperança.



Però jo pense en la lluna,
la lluna de la muntanya,
i em sé ric d'alguna cosa
que jo no vull dir encara.


 Pense en la lluna, la lluna
la cosa que més m'agrada
la vida llavors tenia
una gràcia no encetada.


Pense en un món on els homes
es miraran a la cara
cada paraula que diguen
serà més que una paraula. 



                  J. Andrés Estellés


              


Pintura Pipo Jost Nicolás