dijous, 23 de juliol de 2015

"LA REL" de Joana Raspall

Quid pro quo. Què millor que agrair i cuidar a qui tant ens dóna?.


                          La rel de l'arbre no sap
                          que jo li estimo les branques
                          perquè fan ombra l'estiu
                          i l'hivern, al foc, escalfen;
                          perquè puc collir-hi flors
                          i quan té fruita, menjar-ne.
                          I no li prenc res de franc!
                         Que quan està assedegada
                          i els núvols passen de llarg,
                          sóc l'amic que li dóna aigua. 


                                            Joana Raspall
                                                "Versos amics"



Il·lustració: P. Galindro

6 comentaris:

  1. Estimar un arbre. Tenir fe en les rels, i en els fruits.

    Maco...

    ResponElimina
  2. Respostes
    1. ...quan més endins pot arrelar"

      L'aigua l'ajuda a enlairar-se.

      Elimina
  3. Sense arrels, no hi hauria planta...Sinó plou, ja la regarem nosaltres...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tants dies que no plovia, pobre arbres! I amb aquesta calor...
      Sort de les mans amigues que els hi donen aigua.
      Petonets!

      Elimina