dijous, 2 de juliol de 2015

" CANCÓ DE LA LLUNA" de V. Andrés Estellés

Juliol: fa calor i tenim mandra; ens relaxarem una mica amb poesies que parlin de coses boniques, de la Natura, d'amors que no fan patir...
Avui, que hi ha lluna plena un poema que Estellés  dedica a la lluna de la muntanya, la bona, la que no enganya, no com la de la ciutat...





La lluna de la muntanya
la lluna que més m'agrada!
Ai, com m'agrada la lluna
la lluna de la muntanya.


És una lluna molt neta
és una lluna molt clara.
Com és de clara la lluna,
la lluna de la muntanya!


Lluna de bosc i fageda
la lluna que ens agermana
la lluna de creure i creure
i mirar-nos a la cara.


La lluna de la ciutat
és una lluna gastada
és una lluna molt trista
és una lluna llunyana.


Qui pot mirar a la lluna
amb una mirada franca?
Es un luxe innecessari;
ves a la teua, i a casa.


Si la mires, et fotran
un ganivet per l'espatlla,
et robaran la cartera
la muller i l'esperança.



Però jo pense en la lluna,
la lluna de la muntanya,
i em sé ric d'alguna cosa
que jo no vull dir encara.


 Pense en la lluna, la lluna
la cosa que més m'agrada
la vida llavors tenia
una gràcia no encetada.


Pense en un món on els homes
es miraran a la cara
cada paraula que diguen
serà més que una paraula. 



                  J. Andrés Estellés


              


Pintura Pipo Jost Nicolás

11 comentaris:

  1. aquest poema em porta bons records, el recitem a dues veus Joan Femania i jo a Xàbia, on per setembre des de fa uns anys se li ret homenatge al costat del poeta de l'any... per cert amb una nit de lluna plena

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un bonic homenatge. Estellés va néixer en setembre, és bonic recordar-lo, s'ho mereix.
      El poema recitat a dues veus deu de quedar preciós!

      Elimina
  2. Quina veritat. La lluna de muntanya ens agermana.

    ResponElimina
  3. Un poema preciós que, de vegades, recitaven els meus alumnes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un poema molt adient per recitar els infants, com una cançó. No sabia que tu et dedicaves a la docència, Novesflors!

      Elimina
  4. Jo només sabia les dues primeres estrofes...A mi també m'agrada més la lluna de la muntanya!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La lluna és bonica a tot arreu, però a muntanya té quelcom de màgic que la fa especial.
      Petonets!

      Elimina
  5. Maco, senzill... encara que la lluna encara que, a mi, m'inspira més la lluna de la ciutat, encara que la de la muntanya pugui ser més neta. Però tot són gustos :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. La lluna és inspiradora sempre, però quan no hi ha contaminació lumínica lluu de manera espectacular.
      Tots són gustos, com bé dius!
      ;-)

      Elimina
  6. em pot dir algú dins quin llibre es troba aquest poema. No el localitzo

    ResponElimina